Discurs d’Antoni Abad, president de la patronal Cecot a la 24a edició de la Nit de l’Empresari

[Salutacions autoritats] 

En primer lloc felicitar a la personalitat, a totes les empreses, entitats i als seus equips que avui recolliu un reconeixement amb el que, tant des de la Cecot com des de les empreses promotores i patrocinadores, pretenem donar visibilitat a l’esforç diari de fer empresa. Tots els guardonats d’avui conjugueu la necessitat de progressar per poder competir amb ser conscients i responsables amb l’entorn en el que desenvolupeu l’activitat. Novament l’enhorabona.

Expressar el meu agraïment a tots els gremis i associacions de Cecot i a l’equip professional que feu possible que la nostra organització segueixi tan activa al servei del teixit empresarial.

Smart Society. Imaginem una societat de persones que es relacionen organitzadament, i que actuen en mode SMART, és a dir, de manera intel·ligent i activa. Persones que avancen compatibilitzant la tecnologia i la transformació digital amb el creixement en noves competències i responsabilitats. Això és apoderament de la societat.

Vostès saben que per promoure l’interès general, la societat empresarial, representada per patronals i sindicats, i la societat política, haurien de dialogar permanentment en el mateix pla i nivell per negociar, acordar, implementar i avaluar les decisions compartides. Convençudament, junts prendríem millors decisions. En diem “Smart Open Decision.”

Cap de les parts té tota la informació, ni tot el coneixement, ni l’atreviment per pensar que pot prescindir de l’altra. Siguem modestos, mentre no acceptem que som persones limitades, no serem persones complertes.

I quins són els grans reptes per a una Smart Society?

Des del nostre punt de vista la sostenibilitat global, l’ocupació, la població, el medi, la protecció social i la democràcia:

L’impacte de les tecnologies en la societat provoca i provocarà canvis substancials en el seu comportament. Quan no tenim cap dubte del que passarà, el que no podem és tancar-nos, espantar-nos o aïllar-nos.

Recorden la història de Sodoma i Gomorra? 3.000 anys a.c. el patriarca Lot i la seva família marxaven del seu poble perquè la vida allà s’acabava. Simplificant, només van sobreviure els que van mirar sempre endavant i no van deixar d’avançar, perquè recordem que qui va girar el cap enrere es va fossilitzar. Per contextualitzar-ho al moment present, el moviment make America great again i el Govern que el suporta, aparentment miren endavant però són poc conscients que estan enfocant el mirall del retrovisor. El que ens porta a pensar que el pànic al canvi i el populisme van de la mà.

El World Economic Forum preveu en el seu informe del mes de setembre que l’impacte mundial de les tecnologies destruirà 75 milions de llocs de treball alhora que en generarà 133 milions en l’horitzó 2022. I alerta que la resposta només estarà a l’abast de les famílies, empreses i territoris que prioritzin la formació i l’educació. Per tant, creiem que no hem de tenir por de la transformació digital i la robotització de determinades tasques.

Quan ens qüestionem el reemplaçament de feina per robots hem de ser més humans que mai i excel·lir en qualitats humanes com ho són la creativitat, l’ètica o l’empatia. Els algoritmes, que de moment fem els humans, són algoritmes sense ètica i la intel·ligència artificial, que de moment fem els humans, no té plans de contingència per les seves conseqüències. Potser cal recordar Lenin quan deia, capitalista és el que ven la corda al que el penjarà.

Els humans i les màquines sempre hem coexistit. Però si ens qualifiquem i comencem a definir quin model de societat volem entre tots estarem prou preparat per gestionar-ho. L’objectiu de la implementació de tecnologies als processos productius, a la investigació, al món empresarial en general és fonamentalment per millorar la qualitat de vida de la societat i si estem preparats no hem de patir, el futur és ple d’oportunitats.

Si sabem que les previsions futures posen l’educació com una prioritat transcendental quines polítiques, models de gestió i pressupostos governamentals tradueixen en acció aquesta necessitat?

Creiem que cada jove és responsable del seu futur i no hi ha alternativa. Tots ells han de voler i poder tenir l’oportunitat de formar-se per progressar. I en aquest punt des de Cecot reafirmem el nostre compromís empresarial amb la igualtat d’oportunitats.

En el cas dels adults, a Cecot dissenyem, d’acord amb les empreses, formacions d’actualització professional sistemàtica que arriba a més de 8.000 treballadors cada any. Alhora seguim batallant perquè les cotitzacions per formació que paguem via Seguretat Social retornin a les empreses en forma de plans formatius per a les plantilles. Recordo que són cotitzacions finalistes i expresses per formació i que hi ha en joc 5.000M € per aquest concepte que la Seguretat Social ha aplicat a altres finalitats. Juntament amb sindicats i altres organitzacions estem treballant per resoldre-ho i aconseguir-ho és apoderament social.

Aquest vespre coincidim molts representants de gremis i associacions que en les nostres reunions dediquem molt temps a parlar de la mà d’obra. Perquè tenim un problema greu de Formació Professional i mercat de treball. D’aquí la importància de treballar amb celeritat i visió a futur, per disposar de professionals qualificats, amb els representants de les conselleries d’Empresa, Ensenyament, Treball, Exterior i Habitatge.

El recent estudi que hem fet a Cecot sobre la caiguda de la població activa en els propers anys, incorpora propostes a partir de tres elements que considerem claus: la qualificació de la població, la natalitat i la immigració. En base a dades demogràfiques i si el ritme de l’economia catalana continués creixent com ara, en poc més de dos anys no hi haurà suficient població activa per cobrir les demandes.

Per continuar amb la dinàmica de creixement actual és necessari bastir una estratègia forta, coordinada i co-participada entre administració i agents socials i econòmics, que eviti la vulnerabilitat per raons de formació i qualificació d’àmplies capes de la societat i que ajudi a gestionar amb encert els fluxos migratoris. I els estímuls a la natalitat.

[President Torra, amb els conseller Chacón, Bargalló, El Homrani i Calvet ja hem tingut ocasió de reunir-nos, presentar-los l’informe i apuntar línies de treball].

En la sostenibilitat dels sistemes de protecció socials, cal recordar que l’activitat econòmica no declarada d’España és un 25% addicional al PIB; qualsevol reducció aportaria equitat econòmica i més impostos recaptats; tants com per plantejar-se una bona reducció selectiva d’impostos. Els autònoms i les empreses no volem intrusisme professional i no veiem que s’actuï per reduir l’economia submergida. És incomprensible i prova evident de desunió entre política i empresa. D’altra banda, detectem un increment de l’absentisme laboral preocupant. L’any 2017, segons CEPYME i AMAT, el cost global a Espanya va ser de 76.000M €. O reaccionem i el disminuïm o començarà a ser insostenible.

En aquest context, és un error fer un plantejament d’increment progressiu d’impostos i cotitzacions socials, doncs no atraparan mai la progressiva demanda de serveis i els seus costos quan el que, col·lectivament ens convé, és reduir-los per un millor comportament de les persones. A la Cecot hem analitzat la possible aplicació d’una Renda bàsica universal en base a experiències en altres països i, en tots, les rendes bàsiques estan vinculades a un compromís de drets i de deures. Hem d’arribar a un nou pacte de responsabilitat social entre tots. 

Quin món deixarem als nostres nets? Quin és el nostre llegat ambiental? Cal treballar amb urgència en economia circular. Des de Cecot estem fent una gran aposta per la transició energètica i ens sentim orgullosament protagonistes del marc legal que s’acaba d’aprovar. El nostre repte és descarbonitzar el dia a dia empresarial, reduir el consum fòssil i és per això que des de la Fundació Cecot Innovació estem ajudant les empreses en l’objectiu residu=0 i la valorització del residu. També perseverem en defensar millors costos energètics; en el cas de CASTOR continuem en processos oberts per reclamar el sobre cost del 4% que tenim tots i cadascun de nosaltres, i amb la plataforma kV25 aconseguirem abolir la discriminació de les tarifes elèctriques a les indústries catalanes (RDC 15/2018). Comptem amb el compromís de la Ministra Ribera.

Els països més rics tenen la característica d’ocupar-se de la seva sostenibilitat democràtica, és a dir, una qualitat democràtica més desenvolupada. Aquesta qualitat té una incidència directa en el creixement econòmic perquè aporta confiança que impacta positivament en l’ensenyament, la ciència, l’energia, el sentiment de pertinença o en la societat del benestar. I té una conseqüència directa: apodera la societat. A més propicia un comportament polític més constructiu, on dels enganys i dels incompliments s’han de passar comptes com ens succeeix a tots nosaltres. Volem homologació: o tots som persones normals, o tots som aforats. Aconseguir-ho és apoderament social.

Per funcionar com una SMART Society hem de socialitzar les nostres dades en poder de l’Estat. Per simplificació administrativa i per crear models de negoci en base a les dades. Open-source. Haurem de vigilar l’ús de les dades, de manera amatent, i haurem de combatre els oligopolis, preservant els nostres models i els nostres valors. Les tecnologies digitals estan a punt de derrotar la democràcia i l’ordre social.  Reaccionar i revertir-ho és apoderament social.

On no hi ha una democràcia de qualitat, hi ha molts incompliments. La B40 no s’acaba, el corredor Mediterrani no arriba, Rodalies traspassada sense pressupost, ... no oblidem la llarga llista de mancances i d’incompliments històrics, ni tampoc les insuficiències pressupostàries actuals. El que dona legitimitat a un marc democràtic és que els seus ciutadans el validin. Interessa recordar que el nostre Estatut no ha estat votat. En canvi ser consultats és essencial.

Quan el polític s’amaga per no afrontar a la pròpia política, les conseqüències les rep la societat civil i el creixement empresarial.

Quines són les nostres iniciatives i propostes?

Davant de tots aquests reptes, com ens preparem els empresaris? Estem parlant suficientment entre nosaltres? 

A Cecot disposem d’espais i marcs de relació així com noves dinàmiques per interactuar i conèixer-nos més els uns als altres.

Disposem de dos instruments que són espais de col·laboració i oportunitats en emprenedoria i creixement empresarial: Un és la Business Angels Network Catalunya que enguany celebra 15 anys generant una nova cultura financera. Vàrem ser la primera xarxa de Business Angels a l’Estat espanyol i estem plenament integrats en les xarxes internacionals. L’altre és Reempresa, emprenedoria de relleu empresarial a través de la compra venda de negocis preexistents i que ha esdevingut un mercat únic per al creixement inorgànic de les pimes i  una plataforma d’oportunitats i referent de col·laboració publicoprivada.

Disposem d’una actualitzada oferta formativa basada en skills i competències però també en intel·ligència emocional i autonomia personal mitjançant Cecot Formació & Desenvolupament. Perquè volem estimular el sentit crític i la iniciativa de les persones com a font de millora contínua. Les eines que hem utilitzat fins ara de gestió de personal i d’equips no s’adapten als temps VUCA actuals.

Perseguim una visió global i és que les empreses són conscients que, el que fan ara i aquí, tenen un impacte global. I és que cada dia, els joves i tots nosaltres, apreciem més, de les empreses, els seus valors, els seus missatges i la coherència entre ser i fer. Com a consumidors i clients, ens interessa cada vegada més la traçabilitat dels productes i dels serveis, i com a nou atribut, la traçabilitat de la seva fiscalitat.

Saben què?  La competitivitat i l’eficiència ja no es demanen, es dissenyen i s’implementen conjuntament. El que venim proposant fa temps són lideratges col·laboratius. La Càtedra Lideratges d’ESADE és un bon referent. No tenim cap dubte que la suma de coneixements i d’experiències dels mons empresarials i de les administracions públiques ens portaran a un millor estadi de competitivitat-país i de societat del benestar. Volem que tothom se senti protagonista de les respostes, de les solucions. Junts ho farem molt millor que fins ara.

Per tot això, estem confiats en un futur incert.

I com diu la cançó de Doctor Prats, “caminem lluny, junts serem més forts, avui lluny és més a prop”.

Bona nit.

Dimarts, 23 d’octubre de 2018

Teatre Nacional de Catalunya