El Club Cecot Financer Fiscal presenta el resultat d’una comparativa tributària de l’IBI, IAE i ICIO a diferents municipis del Vallès Occidental

• La comparativa entre els municipis analitzats aflora que els municipis que més graven l’activitat empresarial són Viladecavalls i Rubí. I els municipis que menys bonificacions ofereixen són Vacarisses i Viladecavalls.  

• Els ajuntaments poden ser reactors que accelerin la transició energètica de les empreses dels seus territoris mitjançant bonificacions en l’IBI i altres polítiques municipals que incentivin, per exemple, l’autogeneració.     

• Rius: ”Cal que els Ajuntaments facin una tasca de divulgació més intensiva de les bonificacions que ofereixen al teixit empresarial perquè, malgrat existeixen, hem detectat que no s’està traient el màxim profit”.

El Club Cecot Financer & Fiscal ha dut a terme un Informe comparatiu de l’IBI, l’IAE i l’ICIO en diferents municipis del Vallès Occidental. L’informe pretén analitzar l’efecte de l’Impost sobre Activitats Econòmiques en sis municipis del Vallès Occidental per a l’exercici d’activitats industrials concretes i presenta, per comparativa, en quins municipis la tributació de l’exercici d’una activitat econòmica està més gravat.  

També es compara el cost de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i l’Impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) aplicable a cada municipi per valorar-ne el seu impacte. I, finalment, l’informe contempla una revisió dels diferents elements dels quals disposen els Ajuntaments i que els permeten aplicar bonificacions als impostos de l’IAE, l’IBI i l’ICIO amb caràcter potestatiu. En general, les bonificacions són poc utilitzades, segons manifesten els propis Ajuntaments. “Això és degut, bàsicament, al desconeixement per part dels professionals de l’assessorament de la seva existència i la seva gestió. En aquest sentit, des de la Cecot es considera que cal una acció de divulgació entre les empreses i els professionals de l’existència d’aquestes bonificacions per tal de poder treure’n el màxim profit”, afirma Enric Rius, coordinador de l’estudi i assessor fiscal de la Cecot.  

Els sis municipis escollits per l’informe són una mostra dels municipis més representatius de l’àrea, en tres categories en funció del número d’habitants i la seva dimensió: més de 200.000 habitants: Terrassa i Sabadell; més de 70.000 habitants: Sant Cugat del Vallés i Rubí; menys de 10.000 habitants: Viladecavalls i Vacarisses. 

Resum de les principals conclusions de l’informe:  

Comparativa IAE

El municipi que té més contribució per ingressos en el seu pressupost municipal, per l’impost sobre activitats econòmiques, és Rubí (superant el 6%). Tots els altres municipis es troben entre el 3% i 4% dels ingressos. Per import, l’Ajuntament de Terrassa és el que més recapta per aquest impost, seguit de Sabadell, Sant Cugat, Rubí, Viladecavalls i Vacarisses. A l’informe s’aprecia també que, en ingrés per habitant, la recaptació de Rubí, està aproximadament 10€ per sobre de la mitjana de la resta de municipis.  

Comparativa IBI

L’informe ens mostra que l’impost que més recaptació aporta als diferents consistoris és l’IBI, representant una forquilla d’entre el 23% dels ingressos, en el cas de Sabadell, fins el 33% en el cas de Sant Cugat.

Per import, l’Ajuntament que més IBI recapta és l’Ajuntament de Terrassa, que proporcionalment també és el municipi que més habitants té. És destacable el fet que Viladecavalls recapta un 15% més que Vacarisses, tenint pràcticament els mateixos habitants i amb la meitat d’extensió territorial. Per tant, una de les conclusions de l’informe del Club Cecot Financer Fiscal és que la contribució pressupostaria de l’IBI no és proporcional al nombre d’habitants de cada municipi ni a la seva extensió. S’aprecia també que, en ingrés per habitant, la recaptació de Sant Cugat supera aproximadament el doble de la de Terrassa i Sabadell.

En conjunt, es pot dir que l’IBI representa un dels impostos més importants per a la recaptació d’un consistori, arribant a representar 1/3 del total dels ingressos. Globalment, podem considerar que Sant Cugat és el municipi que exerceix una pressió fiscal més elevada per IBI, seguit de Viladecavalls.

En el cas de l’IBI, es posa de manifest les dues opcions per les quals opten els consistoris: d’una banda, els Ajuntaments que aposten per afavorir el creixement industrial en el seu territori, incentivant la creació de nous llocs de treball. Per l’altra, els Ajuntaments que opten per aconseguir la màxima recaptació, possiblement per equilibrar els seus pressupostos. Amb aquesta darrera mesura, potser no es pren consciència que, a llarg termini, els municipis en poden sortir perjudicats. En els municipis de Viladecavalls i, en segona posició Terrassa, s’evidencia una voluntat recaptatòria important respecte d’altres municipis com Sant Cugat.  

Comparativa ICIO

L’informe comparatiu ens mostra que l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres genera entre l’1% i el 4% dels ingressos del pressupost municipal. Terrassa i Sant Cugat són els municipis que recapten més ingressos amb aquest impost.

Per import, l’Ajuntament de Terrassa continua sent el que més recapta per aquest impost. En ingrés per habitant, Sant Cugat és el municipi on la recaptació és més alta (51€). En segon terme, tenim els municipis de Terrassa i Viladecavalls, representant aproximadament 30€ per habitant. Finalment, trobem els municipis de Sabadell, Rubí i Vacarisses representant valors del voltant de 15€.

Globalment, Sant Cugat és el municipi on la pressió fiscal per ICIO és més elevada, seguit una altra vegada per Viladecavalls.