La Cecot valora amb prudència la caiguda de l’atur del mes de setembre i considera positiu l’increment de cotitzants
- Cal que els agents econòmics i el Govern accelerin el canvi de model productiu cap a la indústria, la tecnologia, el coneixement i la qualificació de les persones treballadores. El “rescat” amb fons europeus ha de servir per posar en marxa un nou model econòmic amb més incidència de sectors productius industrials i d’R+D+i per assolir una major estabilitat de l’ocupació.
Segons les dades publicades avui pel ministeri de Treball, Catalunya va registrar al setembre 2.441 aturats menys que el mes anterior situant-se en un total de 478.201 les persones desocupades. L'atur registrat s’ha reduït un -0,5% respecte al mes respecte al mes d’agost però cal tenir en compte que l’acumulat de l’any projecte un 28,3% més de persones desocupades respecte l’any passat, per impacte de la pandèmia.
A nivell d’Espanya, la Seguretat Social va tancar el mes de setembre amb un augment mig de 84.013 afiliats, un +0,04% respecte el mes d’agost, cosa que ha situat el nombre total d'ocupats en 18.876.389, segons dades del ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Tanmateix i malgrat la bona dada de setembre, la Seguretat Social acumula el darrer any una pèrdua de 447.062 cotitzants (-2,3%) degut a l’impacte de la crisi sanitària a l’economia, amb descensos de 440.236 afiliats al Règim General (-2,7%) i de 2.705 cotitzants en el cas dels Autònoms (-0,08%). Pel que fa al nombre d’aturats registrats a les oficines del SEPE, ha baixat en 26.329 persones menys a l’atur (-0,7%) el mes de setembre, situant en 3.776.485 el nombre total de persones desocupades.
I pel que fa al nombre de persones incloses en ERTO al tancament del mes de setembre era de 730.000, el que suposa una reducció de 83.000 treballadors respecte al mes anterior a nivell de totes les comunitats autònomes. A Catalunya, els treballadors que al setembre estaven coberts per un expedient d'aquest estil són 146.559.
Posicionament Cecot
Les dades d’aquest mes de setembre es poden valorar, amb tota la prudència, com a positives, tant per la reducció generalitzada en l’increment d’atur com per l’increment de nous afiliats a la Seguretat Social en el conjunt d’Espanya. Tanmateix, no es pot perdre de vista que les magnituds interanuals són negatives i el ritme per aconseguir les dades de creació d’ocupació precrisi de la Covid-19 serà lent. El ritme de sortida dels ERTOs per part de les plantilles s’ha vist alentit per un alentiment de l’economia sobre tot en determinats sectors prioritaris fins el moment com el turisme. Calen els canvis estructurals vinculats a fons europeus per impulsar un nou model econòmic que garanteixi una ocupació estable i de qualitat.
Dins les propostes més a curt termini, la Cecot manté la necessitat de prorrogar els ERTO per a les empreses que ho requereixin fins a finals del 2021, adoptar mesures necessàries per evitar noves restriccions a l’activitat econòmica, suprimir les prohibicions i limitacions a la capacitat de gestionar els recursos humans per part de les empreses, i reduir els costos laborals.
L'ús dels ERTO com a mecanisme temporal ha resultat efectiu per reduir la destrucció d’ocupació per impacte de la pandèmia i ha ajudat a parar el cop, possibilitant un escenari on les empreses puguin reactivar l'activitat productiva de manera progressiva i dotant de liquiditat a les persones treballadores. Per això la Cecot coincideix amb altres agents econòmics amb que es fa necessari mantenir la vigència dels ERTO de força major o el trànsit cap als ERTO de causes productives durant el 2021, així com l'ampliació de l'exoneració de quotes a la Seguretat Social en els ERTO sempre que sigui per causa relacionada amb la COVID-19, sense necessitat que siguin de força major, i modificar els criteris per la prestació extraordinària per cessament d’activitat per als sectors més afectats per evitar el tancament de gran part del col·lectiu d’autònoms.
La Cecot creu necessari actuar amb celeritat i, de manera consensuada administració i agents socials i econòmics, per equilibrar el que considera una excessiva concentració d’esforços en polítiques passives (assistencials), molt necessàries sens dubtes, però que no han d’anul·lar els esforços en les polítiques actives. Hem d’evitar retrocedir a les polítiques socials dels anys 80 i concentrar tots els esforços en ajuts directes als damnificats. Fora molt més positiu injectar aquests recursos a les empreses i als autònoms a canvi de pagar nòmines i conservar llocs de treball, l’organització considera que aquesta crisi és temporal i que serà una crisi curta. Aportar recursos directament a les empreses i als autònoms perquè continuïn pagant als seus treballadors, assegurant-los uns ingressos mínims (70-80%), i al mateix temps conservar millor la capacitat productiva i el teixit empresarial.
D’altra banda, el requisit d’haver d’aplicar canvis estructurals per poder accedir a fons europeus ha de servir com activador per alterar el nostre model econòmic actual i equilibrar a la bança del PIB aquells sectors que garanteixen ocupació de qualitat i estable en els territoris com ho són la indústria, la manufactura, producció agrària, la tecnologia, la innovació i el coneixement.