La Cecot lliura al director general d’afers econòmics del Govern d’Espanya les seves propostes de millora de la competitivitat empresarial

El secretari general de la Cecot, David Garrofé, va reunir-se el dijous 23 de maig a la Moncloa amb el director general d’afers econòmics del Govern d’Espanya, Manuel de la Rocha, amb l’objectiu d’exposar i lliurar-li el document que recull les reivindicacions i propostes de l’entitat per millorar la competitivitat de les pimes i estimular l’economia en el proper exercici.

El document es va distribuir al diferents partits polítics que es presentaven a les eleccions del 28A i en la reunió amb el director general d’afers econòmics del Govern d’Espanya, Garrofé ha volgut emfatitzar els següents punts:

• La Cecot proposa l’eliminació del requisit d'exclusivitat en la utilització dels actius en el cas dels autònoms per determinar el que és deduïble en l’IRPF. No es pot exigir a l’autònom tenir dos cotxes, dos telèfons, dos ordinadors, etc. El fet de considerar si hi ha temes personals i professionals alhora fa que no puguin ser enteses com a despeses deduïbles. Aquesta situació és injusta i suposa un greuge comparatiu per als autònoms en relació amb altres formes jurídiques en què la presumpció és d'afectació a l'activitat en qualsevol cas, almenys parcialment. 

• Actualment el greuge entre empreses és molt gran. El fet que paguin o no l’impost sobre activitats econòmiques en funció de la facturació és un greuge comparatiu molt important i un fre al creixement quan, arribat a aquest límit, hi ha empreses que prefereixen no créixer. Si conceptualment tenim clar que un impost sobre el pur exercici d’una activitat és un impost contraproduent per fomentar l'activitat econòmica, cal fer el pas definitiu i per això demanem l’eliminació total de l’impost sobre activitats econòmiques. 

• La Cecot proposa la substitució de les indemnitzacions per acomiadament pel model de la motxilla austríaca. És a dir, la implantació progressiva d’un fons de pensions personal del treballador que substitueixi l’actual règim que penalitza les extincions dels contractes de treball i en el qual es doni protecció i cobertura al treballador en els períodes d’inactivitat en què no gaudeixi de la protecció social de les prestacions d’atur.  

• Impulsar una integració del règim dels autònoms al règim general que permeti establir un mecanisme on es pagui en funció dels ingressos, coherent amb el sistema de la Seguretat Social i on l’autònom tingui els mateixos drets que un treballador per compte aliè.  

• Incentivar polítiques de família i de natalitat, establint incentius econòmics per a la recuperació de la natalitat i donant suport indirecte a les famílies amb fills, en especial quant a oferta d’escoles bressol. Però, també, promovent la compatibilitat horària, racionalitzant la jornada laboral i millorant la protecció laboral per a les mares treballadores. Però també cal acompanyar el creixement demogràfic amb una política migratòria que garanteixi aquest creixement, per exemple, impulsant i dinamitzant els mecanismes de contractació en origen quan el mercat laboral local no pugui absorbir les demandes empresarials, creant plans d’acollida per a la integració efectiva de les persones immigrants, fomentant les autoritzacions temporals de recerca de feina per al sector de serveis de proximitat i cura a les persones o lluitant contra la contractació irregular.  

• La Cecot continua reclamant la reprogramació dels 5.000M d’euros de deute acumulat en Fons de formació de la Tripartita reconeguts per les Administracions, i que els governs anteriors van desviar per cobrir altres despeses.  

• La Cecot insisteix a que es corregeixi l’aplicació del canvi de tarifa elèctrica d’alta tensió que converteix la 6.1b (consumidors connectats entre 30 i 36kV) en Tarifa 6.2 ja que tal i com està actualment suposa un sobre cost de 300M d’euros anuals a 3.277 empreses catalanes que estan connectades a 25KV.  La reivindicació de les organitzacions empresarials ve de lluny i té com a base la Plataforma kV25/30 que va xifrar, l’any 2016, en 5.800 les empreses que estaven sotmeses a les tarifes 6.1A i 6.1B. El més greu d’això és que aquest criteri tarifari el va decidir el Govern anterior, sense cap base tècnica per justificar-lo i havent tret les competències a la CNMC qui va interposar una denúncia contra el Govern espanyol davant del Tribunal Suprem per vulneració de competències en la fixació dels preus de peatge a finals de 2017.

La trobada, que ha estat qualificada de profitosa per ambdues parts, es va desenvolupar amb cordialitat i amb l’objectiu de posar en comú la visió del teixit empresarial vers les polítiques relacionades amb l’activitat empresarial i econòmica.

Sobre el document “Propostes per millorar la competitivitat de les pimes i estimular l’economia”.

En el document es recullen propostes àmpliament demandades pel teixit empresarial en l’àmbit de la internacionalització, en l’àmbit laboral, sobre cotitzacions o de lluita contra la morositat, però la Cecot també ha fet especial incidència en la incorporació de mesures per impulsar la transformació digital: des del desplegament de la tecnologia del 5G, obrir línies de crèdits tous de l’ICO per ajudar les pimes a incorporar-se a la transformació digital o elaborar els curriculars de les professions emergents que necessitarà la indústria 4.0. El document també planteja propostes per implementar l’economia circular entre les empreses i una bateria de mesures per millorar la competitivitat de les empreses del sector comerç. En aquest darrer punt pren rellevància la demanda de promoure legislativament la implementació dels Business Improvement Districs (BIDs) com a model de gestió per dotar els centres urbans d’una organització publicoprivada que completi i millori els serveis col·lectius, però també demandes per al sector com ara l’establiment de mesures per flexibilitzar la jornada de treball, flexibilitzar els contractes de lloguer per fomentar pop-up stores canviants dins d’un mateix local, definir mesures per evitar la desertització comercial o establir mesures de reconversió d’aquests espais comercials buits i que probablement no tornaran a acollir una activitat comercial.