El model de peatges que estableixi el Govern central condicionarà la transició energètica a Catalunya

La Unió Europea marca un objectiu de reducció d’emissions de gasos del 32% per 2030 i una penetració d’energies renovables del 74% en el mix elèctric a l’Estat.
  • La patronal catalana reclama un model energètic per Catalunya basat en dues propostes concretes d’energia neta i de proximitat: la generació d’electricitat de manera distribuïda fins 50MW  i l’autoconsum per aconseguir descarbonitzar les empreses, reduir les ineficiències del sistema elèctric, contribuir a la quota verda i assolir un preu competitiu. 
  • La Cecot sospita que per assolir els objectius en el temps estipulat, el Govern central pugui plantejar un nou model de concentració en pocs operadors i basat en grans plantes de generació i alerta que aquest model tindrà importants conseqüències econòmiques a la competitivitat de les empreses catalanes i un increment de la ineficiència energètica.

 

Els propers dos anys són fonamentals per afrontar una transposició favorable a les especificitats de Catalunya de les noves Directives Europees i Reglaments aprovades amb el Clean Energy Package for all Europeans. Catalunya té una oportunitat per assolir els objectius de transició energética marcats per la Unió Europea per al 2030 i descarbonitzar el sector empresarial.

Aquesta oportunitat passa per consolidar un model energètic que fomenti la generació d’electricitat amb recursos distribuïts en qualsevol ciutat o població i facilitar l’autoconsum amb una visió de proximitat en el territori. Més enllà de descarbonitzar l’activitat empresarial, el model reduiria les ineficiències del sistema elèctric actual, minvant la pèrdua d’electricitat durant el transport i distribució,  contribuint a la quota verda, assolint un preu competitiu i facilitant la participació dels consumidors en el negoci energètic.

La Cecot ha fet arribar un escrit i un informe (Reptes de la Transició Energètica a Catalunya) als presidents del Govern en funcions, de la Generalitat de Catalunya, de la CNMC, així com als representants del Ministeri de Transició Ecològica i Departament d’Empresa, Indústria i Energia entre altres entitats.  A l’escrit, més enllà d’un seguit de propostes concretes sobre els reptes i les oportunitats que la transició energètica pot aportar, en aquest cas a Catalunya, el president de l’entitat, Antoni Abad, ha demanat un pacte d’Estat que doni garanties al model elèctric tant pels peatges com per les condicions de l’autogeneració i que el doti d’estabilitat en el temps per evitar situacions d’inestabilitat ja viscudes. Unes situacions que van frenar inversions i que van penalitzar tota una indústria emergent al voltant de les energies renovables i que, darrerament, està experimentant un canvi de tendència motivat per l’impuls de l’autoconsum dels darrers decrets del Govern espanyol.

Tanmateix aquests brots són només la mínima expressió en resposta al repte del xoc climàtic que tenim plantejat. I Catalunya, tot i haver estat pionera a Europa en elaborar una Llei de Canvi Climàtic i declarada inconstitucional, tampoc ha fet els deures en quant a la correlació entre creixement econòmic i reducció d’emissions. Les energies renovables no s’han desplegat d’acord amb els objectius 2020 degut a unes barreres administratives molt altes per part de la Generalitat i per la reacció negativa des d’alguns sectors socials davant un model d’implementació de parcs eòlics i solars sense retorn clar de riquesa per al territori. Fins i tot, els projectes de petita i mitjana escala pateixen en molts municipis criteris restrictius i discrecionals per tirar endavant l’autoconsum en llars i empreses, com són les taxes i els permisos requerits.

Per tot això, des de la Cecot es considera que la transició energètica obre grans oportunitats perquè Catalunya lideri el canvi de model que demanda tant l’objectiu de descarbonització com la recent situació d’emergència climàtica. La Generalitat ja ha fet una primera passa aprovant el Solarcat per accelerar la transició energètica i aconseguir uns millors nivells d’eficiència. Però no podem obviar que Catalunya està molt per sota de la mitjana de l’Estat (18%) en renovables sobre energia final, un 8% i per assolir l’objectiu europeu del 32% necessita un marc que ho acompanyi. “A Catalunya tenim les condicions i el potencial industrial i empresarial per fer-ho possible”, afirma Abad, “però necessitem un model de generació distribuïda i d’autoconsum, similar al que impulsa la Unió Europea i que prima el reequilibri territorial aplicant components correctors per prioritzar el consum de quota verda per proximitat, energia KM0. És a dir, que la distància des d’on es genera l’electricitat i on es consumeix aquesta electricitat sigui el màxim de propera per evitar ineficiències i sobre costos”.

Aquest marc que suposaria assolir els objectius de la UE per al 2030 a Catalunya té un risc o una amenaça que pot donar-se per la decisió del Govern d’establir un model de centralització per assolir la quota marcada per la UE a nivell estatal. Aquest model que, des de la Cecot es consideraria un risc per les pimes catalanes, es basaria en concentrar la generació d’electricitat a mans de pocs operadors amb grans instal·lacions i plantes fotovoltaiques ubicades en punts geogràfics allunyats de Catalunya com Andalusia o Extremadura o Galicia. Aquest model que, ajudaria a l’Estat a assolir els objectius de reducció d’emissions, comportaria un sobre cost de transport i distribució en els peatges per les empreses catalanes i un increment d’ineficiència per la pèrdua d’energia que es dona sempre en el transport (es dona aproximadament entre un 10 i un 15% de pèrdues en la situació actual).

Per tot això, la Cecot proposa al Govern i a la Generalitat apostar per un model que equilibri generació i autoconsum, que optimitzi les xarxes per criteris de potència horària i aprofiti la flexibilitat que ofereixen els recursos distribuïts per evitar sobredimensionament sense afectar la seguretat i qualitat del consum. “Això és factible amb la implementació de sistemes intel·ligents en els punts de generació, per exemple, en un polígon industrial que es pugui abastir tenint en compte els consums i pics de potència de les diferents empreses que estan ubicades”.