La Llei de Seguretat Nacional centra el diàleg entre el conseller d’Interior i els representants empresarials de la Cecot

• Antoni Abad ha rebut en visita institucional al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, a la seu de la Cecot on, posteriorment, han mantingut una sessió de treball amb representants empresarials de diferents sectors d’activitat.   

• Tanmateix, la preocupació de les empreses per l’article 28 de l’avantprojecte de Llei de Seguretat Nacional que regula la participació del sector privat en la contribució de recursos en cas d’emergència de SN, ha centrat part del diàleg.

El conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Joan Ignasi Elena, s’ha reunit en visita institucional amb el president de la Cecot, Antoni Abad i el secretari general de l’entitat, Oriol Alba a la seu de la Cecot. La trobada, que ha començant amb una visita a les dependències de l’edifici institucional de la patronal i amb la signatura del conseller en el Llibre d’Honor de l’entitat, ha anat seguida d’una sessió de treball amb representants empresarials de diferents sectors d’activitat que conformen la Cecot, així com amb representants d’entitats i institucions de la Generalitat i de l’Ajuntament de Terrassa de l’àmbit de la seguretat i de la ciberseguretat.  

Abad ha explicat al conseller Elena que “independentment del pensament polític particular de cada membre de la junta directiva de la Cecot, tothom coincidim en dos punts: un, que hem treballar per la competitivitat de les empreses catalanes i dos, en que hi ha una baixa qualitat democràtica a Espanya actualment. Ens preocupa en general i ara, després del context generat per la coneixença pública de casos d’espionatge a líders polítics i moviments socials, encara més. Un espionatge generalitzat i, a més, autoritzat judicialment? Hi ha molta necessitat de diàleg, per això valorem molt que des d’Interior estigueu avui aquí, escolant les nostres preocupacions diàries en l’exercici del fer empresa”.   

Elena, qui ha donat resposta a les qüestions plantejades per les persones que han anat intervenint durant la sessió s’ha compromès a organitzar en els propers mesos una nova reunió per fer seguiment de les gestions que Interior hagi pogut recollir i gestionar. “Tenim clar que la seguretat és una prioritat social perquè sabem que a menys seguretat, més desigualtat ciutadana. Per això treballem en dues línies molt definides, d’una banda incrementant recursos i de l’altra, l’apropament i la proximitat en el territori, que ja està a l’ADN del cos de Mossos d’Esquadra, per conèixer l’entorn, per saber què està passant i poder establir coordinacions efectives. Per això estem avui aquí, entenem que els temes que ens esteu traslladant tenen un impacte transversal i territorial en les empreses i és important que siguem conscients i coneixedors de fonts directes, com sou els representants empresarials”.

Contingut de les Intervencions

Oriol Alba ha obert el torn d’intervencions fent èmfasi en la preocupació entre les empreses, expressada públicament la setmana passada, en relació a les modificacions del text de la Llei de Seguretat Nacional que pot comportar inseguretat jurídica, més quan el Títol III atorga a la Presidència del Govern i al Consell de Seguretat Nacional total facultat, sense prèvia consulta o deliberació del poder legislatiu i mitjançant la publicació d’un RD, que poden derivar a l’absorció i centralització de tots els mitjans materials, de tots els mitjans personals de les comunitats autònomes i de totes les competències de les comunitats autònomes i administracions locals.  

L’articulat de l’article 28 que regula la participació del sector privat en la contribució de recursos és un aspecte que “ens hauria de preocupar a tothom com a ciutadans, i que ens posa en alerta com a representants del teixit empresarial i econòmic que som perquè es menciona el “deure” de col·laborar personal i materialment per part de la ciutadania i de les persones jurídiques però no es concreta, per exemple, com s’indemnitzarà o es compensarà la fiscalització d’aquests recursos per part del Govern davant la gestió d’un conflicte o emergència”, va reiterar el secretari general de la Cecot. “Si no s’obre el debat a la ciutadania, estaríem parlant d’un intervencionisme per part de l’Estat que pot arribar, si considerem alguns articles de la Llei, a atemptar contra drets fonamentals”, conclou Alba.  

Des de la Cecot es considera necessari i imprescindible involucrar als agents socials i econòmics en el debat per abordar el detall d’aquestes actuacions i evitar la manca de concreció del text per dissipar l’actual situació d’inseguretat jurídica entre les empreses i entre la ciutadania.

Per la seva part, el president de l’Associació d’Empreses d’Informàtica i Tecnologies de la Comunicació de Catalunya, Pedro Gómez, va demanar col·laboració i coordinació entre administració pública i sector privat per reforçar la tasca de sensibilització social mitjançant la pedagogia, la informació i l’assessorament com a mesures preventives per reduir l’impacte dels ciberatacs. “Estem en un context de digitalització on les dades prenen rellevància crítica i cal treballar el valor de la confiança a diferents nivells”. Gómez també va traslladar al conseller la necessitat d’acompanyar les empreses, la major part microempreses i pimes, perquè puguin fer front als processos de seguretat de les seves dades. Necessiten que professionals de la ciberseguretat, públics i privats, els assessorin i els acompanyin perquè és un tema que requereix d’una especialització i un nivell de confiança alts. “Per quan una comissaria especialitzada en l’àmbit de la ciberseguretat?”.

Les intervencions de la presidenta de Cecot Comerç, Cristina Escudé, i del president de l’Associació Catalana de Corredors i Correduries d’Assegurances de Catalunya, Paco Hoya, van anar dirigides a demanar més agilitat i simplificació en els processos de denúncia de furts. Escudé argumentava que “som conscients que les dades anuals de furts son baixes però des del retail tenim la sensació que hi ha més delinqüència de la que projecten les dades i creiem que el motiu és que el procés de denúncia comporta certes casuístiques que moltes vegades acaben comportant que no es tramiti denúncia. Penseu que cal el desplaçament dels dependents/es a una comissaria i no poden deixar la botiga desatesa, o cal que la denúncia contempli les dades del propietari del comerç i no pugui anar sol el dependent”. Hoya va traslladar a Elena que les companyies asseguradores, per poder donar cobertura a un client que hagi patit un incident, necessiten el document de la denúncia interposada i “ens estem trobant clients queixosos per no poder tramitar la denúncia in situ i els fan passar per sol·licitud de cita prèvia que a vegades és a dos o tres dies. Això els dificulta l’abonament o compensació ràpida de cobertura del desperfecte”. “Seria possible digitalitzar el tràmit de la denúncia d’aquest tipus de furts? Poder gestionar-la in situ per agilitzar i disposar d’un mostreig més realista de furts?”.

Més seguretat als professionals del transport i més vigilància i seguretat als polígons industrials han estat les reivindicacions d’Antonio Martínez, president del Gremi de Transports i Logística de Catalunya i de Jordi Vilar, president de l’Agrupació d’Associacions de Polígons Industrials. “A Espanya es realitzen més de 9.000 denúncies per part de transportistes professional, el 50% d’aquestes es corresponen amb robatoris produïts a les àrees de descans. Necessitem comptar amb més àrees de servei vigilades i segures, només disposem de 7 a tota Catalunya i 38 a tota Espanya. El nostre sector, ja de per si prou dur per les característiques de l’activitat, pateix d’una inseguretat i vulnerabilitat dels professionals que no tenen altres sectors”, va exposar Martínez qui, en el torn de paraula va voler traslladar el malestar dels professionals del sector per algunes declaracions a mitjans de comunicació realitzades per la cúpula dels Mossos d’Esquadra vers els transportistes durant els mesos de febrer i març, quan es van desmantellar alguns dels peatges, “ja estem prou estigmatitzats com perquè es digui que hi ha més trànsit de camions i que s’han incrementat els accidents; el que hi ha és més cotxes particulars a la carretera des de l’eliminació dels peatges. Els camions són els mateixos”.  En la seva intervenció, Jordi Vilar ha insistit en incrementar la col·locació de càmeres de vigilància als polígons industrials i en una cooperació molt més propera entre la seguretat privada i els cossos de seguretat, “per posar un exemple, si coordinem l’enfoc de les càmeres privades amb els cossos de seguretat és molt probable que optimitzem millor els recursos en benefici de tothom”, també ha traslladat a Elena que “malgrat sabem que s’està intensificant la col·laboració entre policia municipal i mossos, a polígons tenim la percepció que encara no és del tot òptima perquè ens trobem que a vegades fan ronda molt seguits i que la resta del dia no passen. És una percepció que considerem important traslladar avui aquí”.

En darrer terme, altres assistents a la sessió van alertar que l’increment de matèries primeres com pot ser el coure, l’acer, l’alumini o d’altres, està comportant també a nivell global un increment de robatoris que tenen un impacte important a les empreses, tant per la pèrdua econòmica que suposa el robatori, com pels desperfectes materials, però sobre tot pels problemes de subministrament en les produccions i aturades de processos productius que comporten penalitzacions addicionals.

Participants a la sessió de treball

• Hble. Sr. Joan Ignasi Elena, conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
• Sr. Antoni Abad, president de la Cecot.
• Sr. Raül Múrcia, cap de gabinet de la conselleria d’Interior.
• Sr. Oriol Alba, secretari general de la Cecot.
• Sra. Patrícia Reche, regidora de Via pública, protecció civil i seguretat de l’Ajuntament de Terrassa.
• Sr. Antoni Flores, intendent de policia municipal de Terrassa.
• Sr. Carles Vallès, inspector sots cap de l’Àrea Bàsica Policial de Mossos d’Esquadra a Terrassa.
• Sr. Ricard Doña, cap de la Unitat Central de Delictes informàtics de Mossos d’Esquadra.
• Sr. Tomàs Roy, director de l’Àrea Centre d’Innovació i Competència en Ciberseguretat de la Generalitat de Catalunya.
• Sr. Daniel Guillem, intendent – sots cap policia municipal de Terrassa
• Sr. Xavier Panés, membre del comitè executiu de la Cecot.
• Sr. Jordi Parera, membre del comitè executiu de la Cecot i president de Mútua Terrassa.
• Sr. Daniel Puente, membre del comitè executiu de la Cecot.
• Sra. Núria Amela, directora d’Associacions Empresarials de la Cecot.
• Sr. Abraham Arcos, director de Cecot Innovació.
• Sr. Pedro Gómez, assessor TIC de Cecot i president d’Aseitec. 
• Sra. Cristina Escudé, presidenta de Cecot Comerç. 
• Sr. Antonio Martínez, president del gremi de Transports i Logística de Catalunya.
• Sr. Jordi Vilar, president de l’Agrupació de Polígons de Terrassa.
• Sr. Paco Hoya, president de l’Associació Catalana de Corredors i Corredories d’Assegurances.  
• Sra. Ninna Torres, presidenta del Cercle Cecot de Joves Empresaris.
• Sr. Pau Duran, membre del Cercle Cecot de Joves Empresaris.
• Sra. Laura Sallent, directora dels serveis de Reempresa i HelpEmpresa.
• Sra. Raquel Moreno, directora de Comunicació i Relacions Institucionals de la Cecot.