La Cecot reitera la necessitat de reduir la pressió fiscal a Catalunya per evitar la pèrdua de competitivitat de les empreses

• Abad: “les empreses catalanes tenen una de les pressions fiscals més altes de l’Estat. Hem demanat al Govern de la Generalitat, en reiterades ocasions, que estableixi les condicions necessàries per poder competir d’igual a igual amb comunitats com Madrid, Aragó o València”.

Quan el 20 de gener es va ratificar públicament l’acord pressupostari entre el Govern de la Generalitat i el grup parlamentari d’En Comú Podem el president de la Cecot, Antoni Abad, ja va expressar públicament que “hi ha dos elements que no compartim i amb què hem traslladat la nostra disconformitat. D’una banda l’increment de la fiscalitat, que ens allunya de la fiscalitat mitja espanyola, conseqüència d’un mal finançament de Catalunya i, de l’altra, ens hagués agradat participar en el debat del pressupost per tal d’incrementar les partides que han d’afavorir les partides en l’actual context de creixement més moderat de l’economia”.

A priori, l’increment de tipus impositius tindrà un impacte directe sobre l’activitat productiva a Catalunya. Fa temps que la Cecot denuncia una pressió fiscal molt alta i per sobre de la de comunitats autònomes com la de Madrid, Aragó o València. La Cecot demana al Govern les condicions necessàries per poder competir d'igual a igual amb comunitats com Madrid, és a dir, ni impost de patrimoni, ni impost de successions. La Cecot considera necessari tenir en compte la pèrdua de competitivitat que es pot donar a curt i mig termini en el teixit productiu i reitera que no es pot exigir més esforç fiscal a totes les persones censades, mentre es permet que un 25% de l'activitat no estigui subjecte a tributació.

La Cecot recolza el document d’esmenes que ha elaborat Foment del Treball al Projecte de Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, i de creació de l’Impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient pel 2020, coneguda com la llei d'acompanyament als Pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix remarcar amb especial èmfasi que:

• No es poden crear més impostos autonòmics, com ja hem anat dient en altres vegades. “Catalunya és la Comunitat amb més impostos de llarg, a més amb una rellevància recaptatòria, com a mínim, discutible. En canvi, el que sí es transmet és una sensació de pressió fiscal molt superior a la dels nostres competidors”.

• No es pot utilitzar els impostos com a via per sancionar comportaments, per més ben intencionats que siguin. Des del punt de vista de la Cecot, els impostos serveixen per aportar recursos a les necessitats púbiques, però no pot ser un vehicle sancionador. El missatge és catastròfic ja que confon al ciutadà. Les actituds reprovables es SANCIONEN (amb sancions) però no es graven amb impostos. En tot cas, el missatge hauria de ser totalment al revés i en positiu. En tot cas els impostos haurien de bonificar i "premiar" actituds cíviques que suposen estalvis pels fons públics.

• Encara no és el moment d’entrar en una dinàmica d’increment de tipus impositius. La recaptació ha de millorar en base a un increment de l'activitat econòmica, no per l'increment de tipus en un moment on encara no ens hem refet de situacions passades.

• Cal començar a repensar la fiscalitat. Estem en un moment nou, disruptiu, i per tant, també caldria adaptar la fiscalitat a l’actual entorn. Les receptes de sempre ja no s’adeqüen a les necessitats actuals.

• Posar l'accent en mesures proactives, de foment d'activitat, de facilitar l'activitat perquè si aconseguim incrementar-la, el diner circula i la recaptació puja.

• Avançar cap una millora del mecenatge. Això vol dir aprofitar el recorregut que té la Generalitat en el tram autonòmic per millorar el mecenatge cultural i social.

Des de la Cecot es considera que la participació activa dels agents socials i la dels representants empresarials en els debats pressupostaris enriquirien el propi debat amb aportacions i propostes que incidirien en l’eficiència dels pressupostos i una redistribució més justa.