La Cecot recolza el canvi de marc jurídic sobre seguretat proposat per Foment del Treball

La Comissió Jurídica de Foment del Treball ha treballat la proposta del penalista Emilio J. Zegrí per unes reformes que reforcin les penes en ordre a la prevenció general.

“L’increment del nombre de furts i robatoris en els darrers mesos estan generant un estat d’inseguretat i disparant els nivells d’alarmisme que és necessari reconduir”, afirma Antoni Abad president de la Cecot, “d’aquí que la proposta de Foment que apel·la a una actuació conjunta dels tres poders de l’Estat per trobar solucions reals a la problemàtica ens sembla encertada i necessària”. L’entitat ha estat rebent les manifestacions de preocupació d’una part de representants d’empreses del comerç, la restauració o el transport en els darrers mesos que veien amb certa impotència l’increment de l’índex de reincidència. 

La Cecot, en condició de membre actiu del Comitè Executiu i la Junta Directiva de Foment del Treball, ha participat aquesta setmana en l’aprovació d’una proposta per reformar el Codi Penal, crear jutjats especials d’instrucció per a la seguretat ciutadana i impulsar noves polítiques de seguretat i prevenció. Una iniciativa impulsada des dels sectors econòmics del turisme i del comerç, i que la Cecot considera com a positiva i a la que hi dona ple suport.

La ciutat de Barcelona i tota la seva àrea metropolitana és un dels principals motors econòmics, industrials i de coneixement del Mediterrani i del Sud d’Europa. Promoure polítiques de prevenció per la seguretat de la ciutadania i també dels visitants –turistes i de negocis- i preservar la convivència i el respecte és, per tant, un  dels objectius prioritaris de tots els agents i actors institucionals, econòmics i polítics per tal d’assegurar que Barcelona continuï com una de les principals i més atractives capitals del món.

 

La proposta

La proposta de Foment del Treball va adreçada als tres poders de l’Estat (legislatiu, executiu i judicial) i a les tres administracions implicades (Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya y Estat espanyol), ja que assolir una solució òptima en matèria de seguretat requereix la intervenció del tres poders i de les tres administracions.

 

Reforma del Codi Penal per combatre la multi reincidència als furts.

Des del punt de vista legislatiu, cal millorar la resposta del Codi Penal a la multi reincidència en els petits furts, és a dir, aquelles sostraccions que es produeixen sense violència ni intimidació per valor de menys de 400 €, imposant penes privatives de llibertat. El Tribunal Suprem, en una sentència de 2017, ha considerat incorrecta tècnicament la reforma del Codi Penal de 2015, aprovada amb la finalitat de combatre’ls. Per tant, cal reformar-lo. Això es un procés llarg, fins i tot prescindint de la situació política actual, doncs es tracta d’una llei orgànica, i per la matèria requereix d’informes obligatoris (Consejo Fiscal, CGPJ, probablement Consejo de Estado, etc.). Fora més àgil tramitar-lo com a proposició de llei.

 

Impuls dels judicis immediats, a celebrar en 24-72 hores des de la comissió dels delictes.

En principi, no s’entén necessari modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal. Aquesta ja permet, en aquest tipus de delicte -des de la reforma de 2002 que va millorar els judicis ràpids i va introduir els judicis immediats-, fer la instrucció i el judici en 24 hores des de la detenció del presumpte delinqüent, i en tot cas en les 72 hores que pot durar la detenció provisional. Per tant, el presumpte autor del delicte, detingut moltes vegades in fraganti, només sortiria  del jutjat o bé amb una sentència absolutòria o ja amb una sentencia condemnatòria, i, en molts casos, camí de la presó. Això estalvia el problema d’acordar o no la presó provisional. I garanteix la presència al judici dels testimonis i de les víctimes, moltes vegades turistes nacionals o estrangers.

 

Especialització de Jutjats de Instrucció i de lo Penal. Jutjats d’Instrucció i de lo Penal de Seguretat Ciutadana.

El desideràtum és la creació per l’Estat de nous jutjats tant d’instrucció com de lo penal especialitzats en el que es podria denominar de seguretat ciutadana, i la seva dotació a càrrec de la Generalitat de Catalunya. Com alternativa a aquesta mesura, estaria que d’entre els Jutjats d’Instrucció i de lo Penal ja existents a Barcelona, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya atribuís a alguns -via repartiment- aquests assumptes específics. Aquests assumptes podrien incloure també les ocupacions d’immobles.

 

Coordinació de polítiques de seguretat. Major presència policial de proximitat.

Adopció per part de l’Administració Local i/o del poder executiu autonòmic (i estatal al seu àmbit de competència) de polítiques de seguretat i prevenció, mitjançant la coordinació i cooperació dels diferents cossos policials, i serveis socials, en ordre a la seva presència.

 

Cooperació de tots els agents implicats.

És obvi que l’èxit de la lluita contra aquest tipus de delinqüència, la millora de la seguretat ciutadana i de la percepció de la mateixa seguretat requereixen la cooperació des del seu específic rol i les competències de tots els agents implicats: Ajuntament, Generalitat i Estat. Però també, i molt substancialment, Fiscalia, Poder Judicial i Col·legi d’Advocats.

Així es podran garantir els drets de tothom (també del presumpte delinqüent, que té dret a una justícia ràpida), i mantenir i millorar Barcelona com a una ciutat òptima per viure-hi, treballar i visitar.

Font:https://www.foment.com/foment-impulsa-un-front-comu-per-la-seguretat-de-barcelona/