La Cecot i l’ARC tracten la gestió dels residus des d’una perspectiva sectorial i des de la realitat de les pimes

• Sabatés: “Les persones que impulsem i generem activitat industrial estem plenament alineats en la necessitat social de dur a terme una transició ecològica de la nostra economia, per això, perquè puguem implementar canvis, és tan important comptar amb certeses i concreció en les polítiques medi ambientals, així com que es detallin plans d’implementació progressiva i tenint en compte les diferents casuístiques del nostre teixit productiu”. 

• Els representants de petites i mitjanes empreses químiques, tèxtils, de transformació de plàstic i de packaging demanen al director de l’ARC formar part activa en la definició del Pla de tancament i desmantellament de les incineradores existents a Catalunya que està desenvolupant l'Agència de Residus de Catalunya, en compliment de l'acord polític aprovat al Parlament de Catalunya. 

La Cecot ha organitzat una sessió de treball entre representants empresarials de sectors com el químic, el tèxtil, el de la transformació del plàstic i el packaging; membres de l’àrea d’assessorament en medi ambient i economia circular de la Cecot, i Isaac Peraire i Francesc Xavier Reinaldos, director i director adjunt de l’Agència de Residus de Catalunya, per compartir reptes i propostes a curt i mig termini en l’àmbit de la gestió dels residus des de la realitat de les pimes.

La sessió, dinamitzada per Oriol Alba, secretari general de la Cecot i els assessors de medi ambient i economia circular de la patronal catalana, Jordi Costa i Marta Carmona,  ha estructurat el debat entorn a quatre aspectes que, actualment, estan frenant la presa de decisions per part de les empreses i anticipen una possible reducció de l’activitat econòmica: 

• Les limitacions a la incineració de residus.
• La Nova Llei de prevenció i gestió de residus i d’ús eficient dels recursos de Catalunya (previst aprovar el text al primer semestre del 2023).
• La Nova Llei estatal de Residus i sòls contaminants per a una economia circular.
• La transició cap a l’economia circular.

Durant la sessió, Peraire ha compartit amb els assistents una necessària col·laboració publicoprivada en l’àmbit de la sostenibilitat i la transformació ecològica i ha obert la porta als representants dels sectors a que exposin les consideracions que la normativa prevista pot tenir sobre les diferents activitats productives que representen.

Des del Gremi Químic, la seva presidenta Ma Jesús Sabatés i Eduard Broto, membre de junta del Químic, han explicat la dificultat existent a eliminar certs residus si no és per la via de la incineració i, per tant, depenent de com es desenvolupi el pla per eliminar la incineració de residus a Catalunya, podria comportar el tancament o deslocalització de pimes per haver de fer front al sobre cost que suposa haver de traslladar residus a altres territoris, alhora que també s’incrementen les emissions generades pel transport. “Però el més preocupant és que tenim la sensació que l’administració no és conscient que no podran garantir-se per a les futures inversions el tractament dels residus especials que per llei i amb la tecnologia actual només poden incinerar-se (sector químic, farmacèutic, automobilístic...)”, exposa Sabatés, “no té sentit fer una llei de la que una part d’empreses afectades no podrà donar compliment perquè, reitero, hi ha residus que només es poden eliminar per la via de la incineració.  Catalunya està obrint el debat de la relocalització de producció industrial, tornar a produir aquí vol dir que també haurem de gestionar residus i si no hi ha certesa sobre què suposarà a les pimes tornar a produir a Catalunya, difícilment relocalitzaran”. Per la seva part, Broto ha demanat a Peraire que “més enllà de la indústria química ubicada al camp de Tarragona, on el 95% son grans empreses, hi ha molta activitat industrial generada per pimes amb unes dinàmiques i casuístiques força diferents. És per això que volem actuar com a interlocutors en el procés de definició del Pla que està elaborant l’ARC”.

Per la seva part, Francesc Roca, president del Gremi Tèxtil i Joan Carles Codina, vicepresident de l’Associació d’Indústries Transformadores del Plàstic de Catalunya han traslladat al director de l’ARC que “en l’àmbit del medi ambient i la sostenibilitat patim un excés de normativa, multiplicitat de gestions administratives i complexos tràmits burocràtics que ens porten a processos extremadament lents a l’hora de plantejar projectes a les indústries. Necessitem simplificació, claredat i concreció en els criteri tècnics per poder prendre decisions. Si no, s’alenteix la presa de decisions i es paralitza l’activitat”. Codina ho ha exemplificat amb el nou impost al plàstic del que “encara no sabem ben bé com, qui i de quina manera s’aplicarà, si la Generalitat tindrà marge de competències o no, és un drama no poder saber cap a on has de definir l’estratègia de l’empresa i els objectius que pots proposar-te amb tanta incertesa i anuncis públics que acaben esdevenint soroll”.

Per la seva part, Jordi Vilar, president de l’Agrupació d’Associacions de Polígons i empresari en el sector del packaging ha introduït al debat la necessitat que la Generalitat analitzi l’impacte de nous impostos sobre emissions, reciclatge i residus per evitar la pèrdua de competitivitat de les pimes ubicades a Catalunya en relació a altres territoris. “Ens preocupa l’establiment i increment d’impostos més pensants amb afany recaptatori que pensats per corregir i ajudar a transformar una activitat”, explica Vilar, “com a ciutadans que som, també qüestionem la via d’anar compensant mitjançant impostos determinades activitats sense que es produeixi una transformació o millora social. I aquesta és una pràctica que les pimes ni podem suportar econòmicament, ni volem per responsabilitat amb el futur dels nostres fills”.

Els assistents han coincidit en reivindicar que els diners recaptats pels impostos d’emissions de CO2 i els relacionats amb el medi ambient retornin en incentiu a la innovació de l’activitat industrial, per dur a terme les transformacions necessàries al nostre model productiu i executar-les. Des de la Cecot es considera adient l’ús d’impostos directes i finalistes sempre i quan sigui per incentivar o desincentivar determinades actituds o activitats, ara bé, un cop assolit l’objectiu, o transcorregut un temps acordat, caldria eliminar part d’aquests impostos i no pas consolidar-los com a via d’ingrés per cobrir altres despeses o finalitats. En aquest sentit, Francesc Roca va apuntar la idoneïtat d’un sistema basat en la reducció de la càrrega impositiva a les empreses que estan actuant bé, com a incentiu. “Al tèxtil estem impulsant iniciatives i projectes orientats a l’economia circular que necessitaran del recolzament i el suport de l’administració. Aquest suport pot venir dels Next Generation o per la via d’una reducció de càrrega impositiva, o les dues en funció de la fase de cada projecte”, explica Roca qui ha exposat a Peraire el compromís del sector, a través del Pacte de la Moda Circular, d’impulsar iniciatives que redueixin residus tèxtils i aprofundeixin en el reaprofitament dels materials, “realment, si ho canalitzem bé a Catalunya, suposarà una oportunitat de negoci per moltes iniciatives i empreses catalanes”.  

També en aquesta línia, Jordi Vilar ha proposat a l’ARC implementar l’economia circular als polígons industrials per poder gestionar els residus de les diferents empreses ubicades. “Seria interessant que l’Agència de Residus i el departament d’Empresa col·laboressin, tot establint un projecte de simbiosi industrial que potenciï l’economia circular interna en els diferents polígons”, conclou Vilar.

El Isaac Peraire i Francesc Xavier Reinaldos han agraït poder recollir de primera mà la visió i la realitat d’una part de l’empresariat català i han emplaçat a Oriol Alba i Jordi Costa a proposar nous marcs de trobada amb una dinàmica similar però per tractar aspectes més específics i concrets. És de destacar que totes les parts van coincidir en la necessitat de reforçar el treball plegats en el sentit de: 

1. Participació en els treballs del Pla de tancament i desmantellament de les incineradores existents.
2. Participació en els treballs de la confecció de la nova llei de residus.
3. Col·laboració en la defensa del model de cànon de residus català i el fet de que són finalistes.
4. Fer possible una administració més àgil sense pèrdua de la rigorositat en la supervisió de la gestió de residus.