L’informe Ostrom evidencia una denúncia històrica de la Cecot: la proliferació de normatives que dificulten l’activitat empresarial

• Així ho evidencia el darrer informe de l’Institut Ostrom i l’associació “Catalunya sense límits” presentat aquest matí a la seu de la Patronal Cecot a Terrassa.

• Els autors plantegen un decàleg de mesures legislatives, que inclouen, entre d’altres la creació de la Bústia de l’Eficiència Administrativa, inspirada en el model de Dinamarca, Holanda i Regne Unit; la implementació d’un fast-track burocràtic per a projectes d’especial interès econòmic; el silenci administratiu positiu de 90 dies i el sistema one in, one out (per aprovar una normativa cal eliminar-ne una altra).

Terrassa, 5 d’octubre de 2022. Catalunya, com moltes altres economies avançades, ha viscut un procés de desindustrialització que s’ha accelerat amb el pas dels anys alhora que es produïa una terciarització de l’economia. El sector industrial −incloent-hi grans empreses i pimes− ha enregistrat una caiguda del seu pes sobre el Valor Agregat Brut (VAB) total de l’economia, passant d’un 27% a un 17% . En aquest context, i especialment arran de la crisi de la Covid-19, han estat múltiples les veus en l’esfera política i mediàtica que han reclamat impulsar una agenda de polítiques industrials.

Un escull rellevant al desplegament de projectes industrials a Catalunya, tanmateix, és la proliferació de lleis, decrets i normatives que prohibeixen, limiten o dificulten determinades activitats empresarials. Així ho evidencia el darrer informe de l’Institut Ostrom i l’associació “Catalunya sense límits” sota el títol “Un país sense límits. Anàlisi i recomanacions per a la facilitació de l’activitat empresarial a Catalunya”. L’informe ha estat presentat a la seu de la Patronal Cecot aquest matí a Terrassa.

La simplificació administrativa ha estat cavall de batalla i una reivindicació històrica de les organitzacions empresarials com la Cecot. "El volum de gestions administratives amb què es troben les empreses a diari és exageradíssim i suposen un fre a l'activitat econòmica i perjudiquen seriosament la seva competitivitat", ha expressat Xavier Panés, president de la patronal catalana Cecot. "Hem col·laborat activament amb la Generalitat per poder definir una Llei de facilitació de l'activitat econòmica que realment tingués en compte les casuístiques i visió empresarial. Malgrat continuem considerant que el document no recull totes les mesures necessàries, és un pas endavant". Ara bé, on la Cecot es mostra més crítica i insisteix que cal abordar és en l'àmbit municipal, on no hi ha uns criteris clars dels requisits i terminis definits per fer un mateix tràmit segons l'ajuntament on s'hagi de gestionar. "Algunes de les propostes que es podrien implementar per agilitzar aquest tràmit podrien passar per homologar criteris i tràmits entre tots els ajuntaments de Catalunya i formar el perfil tècnic responsable perquè coneguin i apliquin els criteris i processos homologats", conclou Panés.

En paraules del Director de Programes de l’Institut Ostrom i coautor de l’informe, Pau Vila Garcia, “Catalunya ha protagonitzat un excés d’implantació de tràmits administratius que porten associats llargs terminis de tramitació per a l’obtenció de llicències d’activitat, urbanístiques o de legalització envers la normativa d’incendis, entre d’altres”. La publicació detalla com la complexitat regulatòria a Catalunya condiciona la demografia empresarial, incidint negativament en el potencial de creixement de les empreses i els seus guanys per especialització. El cost de l’acompliment d’aquestes càrregues té un efecte econòmic en termes de PIB molt destacable i alguns treballs (Gelauff i Lejour, 2006) demostren que una reducció de càrregues administratives del 25% podria comportar un increment del PIB de l’1,7%.

Segons la base de dades Doing Business elaborada pel Banc Mundial, Catalunya es troba en dissetena posició −sobre un total de 19 comunitats autònomes− pel que fa a la facilitat administrativa d’iniciar activitats industrials (Banc Mundial, 2015). Fan falta un mínim de 118 dies −en comparació amb els 62 de Castella i Lleó, per exemple − i els tràmits tenen un cost superior al 20% de la renda anual per càpita mitjana a Catalunya − en comparació amb el cost de l’1,2% sobre la renda per càpita mitjana anual a Andalusia.

L’informe també destaca l’impacte negatiu de la inseguretat jurídica en l’activitat empresarial i menciona com a exemples l’impost a la generació, transport i emmagatzematge d’electricitat creat el 2020; el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) de l’Ajuntament de Barcelona, els límits d’alçada als magatzems automatitzats; la regulació dels vehicles amb conductor (VTC) o el fre absolut de la implantació d’energies renovables durant la dècada 2009-2019, amb un sol aerogenerador instal·lat durant aquest període, degut al decret 147/2009.

Finalment, el treball inclou un decàleg de mesures legislatives, que inclouen, entre d’altres: la creació de la Bústia de l’Eficiència Administrativa, inspirada en el model de Dinamarca, Holanda i Regne Unit; la implementació d’un fast-track burocràtic per a projectes d’especial interès econòmic, particularment de caire urbanístic; la creació de la figura del “perseguidor” de projectes encallats en tràmits que s’originen en el sistema de Finestreta Única Empresarial; l’establiment del silenci administratiu positiu de 90 dies; l’ús de declaracions responsables com a substitutiu de les llicències, particularment orientat a tràmits menors; i la implementació del sistema one in, one out (per aprovar una normativa cal eliminar-ne una altra) i balanç pressupostari zero (per aprovar una norma amb dotació pressupostària cal justificar quina dotació existent es redueix o suprimeix), a fi i efecte d’evitar el constant creixement de producció normativa.

Algunes de les mesures, com el fast-track administratiu, ja han estat incorporades al decret de reglament de la Llei de facilitació de l'activitat econòmica (18/2020) aprovat recentment per la Conselleria d’Empresa.

SOBRE L’INSTITUT OSTROM:

L’Institut Ostrom és un think tank independent, nascut el 2016, compromès amb els drets civils, les societats obertes, les institucions inclusives i l’economia de lliure mercat i amb vocació d’incidir de manera determinant en l’opinió pública i les institucions catalanes.