Els incompliments reiterats del Ministeri de Foment per finalitzar el tram Abrera-Terrassa suposen un sobre cost de 240M d’euros

• Abad: “és intolerable un nou endarreriment i ens consta que, si no hi ha cap més entrebanc, els escassos dos km d’obra que resten per posar en funcionament tot el tram no estaran aquest any sinó que s’allargarà fins a mitjans de 2021. Entenem que cal una gran mobilització social, empresarial i la implicació activa dels consistoris afectats”.

• La Cecot recorda que la Ronda del Vallès en aquest tram Abrera-Terrassa generaria un impacte macroeconòmic positiu de 252 milions d'euros a Catalunya. I la seva posada en funcionament suposaria un estalvi de gairebé 24 milions d'euros anuals en l'àmbit de la mobilitat.

• 14 anys per executar 14 km de carretera fa dir que, a raó d’1 km per any, si s’hagués de fer una carretera des de Terrassa fins a Cadis es necessitarien 1.123 anys per tenir-la enllestida.

“Des del 1966 on el Pla Director Territorial de l’Àrea de Barcelona incloïa per primera vegada la Ronda Vallès (B-40) fins a dia d’avui ha plogut molt”, afirma Antoni Abad, president de la Cecot, “tant, que és comprensible que un projecte inicial, concebut en base a un context i un entorn socioeconòmic i polític determinat, hagi hagut d’anar-se adaptant en el temps. Ara bé, estem parlant de 53 anys des que es va parlar per 1a vegada de la necessitat d’una Ronda Vallès i que a la Cecot anomenem com l’eterna infraestructura inacabada, només per darrera de la Sagrada Família de Gaudí (1882)”.

L’estudi que ja va fer públic la Cecot el febrer de 2017 elaborat per l’Institut Cerdà exposa evidencia que l’impacte macroeconòmic del tram de la B-40 entre Abrera i Terrassa acabat suposaria un estalvi de 24M d’euros anuals. “Ara ja portem prop de deu anys d’endarreriments així que els incompliments en el termini de finalització estan afegint un sobre cost a la infraestructura de 240M d’euros”, afirma Abad.

D’altra banda, segons l’informe tècnic, la finalització d’aquest tram tindrà un impacte macroeconòmic positiu de 252 milions d’euros a Catalunya i els efectes de la infraestructura en el conjunt de l’Estat es situa entre els 364 i els 427 milions d’euros. A més, l’informe tècnic també explicita que l’execució de l’obra suposaria un estalvi anual de prop de 24 milions d’euros, tenint en compte despeses externes i internes, i el fet que cada dia transitarien per la via més de 2.500 vehicles pesants. A criteri de la Cecot, aquesta infraestructura contribueix, a més, a fer una xarxa més sostenible per l’augment de la fiabilitat i l’eficiència; la reducció de la congestió i els accidents”. Segons l’Institut Cerdà, es reduirien en 6.700 tones les emissions de CO2 a l’any.

Les empreses consideren la Ronda del Vallès com un connector i articulador de la mobilitat entre comarques i territoris i no únicament com una infraestructura de pas.  I és per aquesta visió de vertebració del territori que, tenint en compte l’estudi tècnic i els resultats obtinguts, els representants empresarials i socials creuen necessari que els líders municipals i els grups polítics prioritzin l’impuls de la Ronda del Vallès ja que hi ha un ampli consens en la necessitat de finalitzar aquest tram. “Reclamem una gran mobilització social i política per acabar aquesta  infraestructura perquè no té sentit endarrerir dos any més la posada en servei”. El president de la Cecot reitera que “és intolerable un nou incompliment del Ministeri amb les dates de finalització. Tot i que no ens consta oficialment, tenint com a dada la provisió de subministraments per abastir l’obra, preveiem que si no hi ha cap més entrebanc, el tram Abrera-Terrassa no estarà acabat fins a mitjans o finals del 2021 en comptes d’aquest mes d’octubre, que va ser el darrer compromís públic del Ministre de Foment.

Cronologia d’una infraestructura inacabada

L’any 1966 es defineix la Ronda Vallès com un dels vials concèntrics anomenats cinturons per a la consolidació de la Gran Barcelona, dins del Pla Director Territorial de l’Àrea de Barcelona.

A partir d’aquí els terminis de les diferents fases per la seva execució han partit endarreriments i incompliments sistemàtics ja fos en els processos de licitació,  en les fases prèvies d’estudi, en els inicis d’obra, com en els terminis d’inauguració i posada en servei.

La preocupació per l’incompliment sistemàtic dels terminis va ser motiu d’una reunió amb la Ministra de Fomento Ana Pastor el mes de febrer de 2016 a la subdelegació del Govern a Catalunya. La Ministra va atendre així la petició per escrit que la Cecot, els ajuntaments de Terrassa, Martorell, Viladecavalls i Abrera, i les empreses Seat i Mercadona per convidar-la a conèixer i debatre les conclusions de l’Informe tècnic sobre el retorn de la inversió de la Ronda del Vallès en el tram Abrera-Terrassa i per demanar-li accelerar la finalització d’aquesta obra. Les entitats i empreses al territori van demanar la finalització del tram durant el primer semestre de 2017.

En aquella trobada es va acordar una comissió de seguiment de les obres i dels terminis de la B-40 en el tram Abrera-Terrassa. La Cecot ha mantingut diferents reunions i visites d’obra amb els representants de la Direcció General de Carreteres i tècnics del mateix Ministeri. Tant la Ministra Pastor com posteriorment el Ministre de la Serna van anunciar la finalització del tram el mes d’octubre de 2019. A la darrera reunió amb Jorge Urrecho, director general de Carreteres, la Cecot va insistir en la necessitat de mantenir l’obra com a prioritària i que no permetés més endarreriments, tot mantenint el pressupost de l’obra per l’any en curs. Urrecho va avançar que la finalització del tram entre Olesa i Viladecavalls seria a l’octubre de 2018.

A dia d’avui, i mirat amb perspectiva, des de la Cecot ja es preveu que la data d’octubre de 2019 confirmada per De La Serna tampoc es complirà si no és que els agents al territori tornen a posar de relleu la importància cabdal d’aquests 6,2 km que falten posar en servei a la B40 entre Abrera i Terrassa. La provisió de subministrament feta a proveïdors cobreix un període per abastir l’obra fins el primer trimestre de 2021. “Tot apunta que el Ministeri de Foment tornarà a incomplir terminis”, afirma Abad, “i tothom sap que l’endarreriment i els incompliments suposen un increment de costos que, en aquest cas, assumeixen els ciutadans. Algú s’ha plantejat que en el transcurs dels darrers 14 anys la tecnologia ha evolucionat? Qui pensi que l’endarreriment en les obres només afecta els usuaris que l’han de fer servir hauria de saber que hi ha partides que acabem pagant entre tots, fruit d’una gestió incorrecta i poc efectiva. La desídia del Ministeri reclama una gran mobilització general de consistoris i de la societat en el seu conjunt”.