La Cecot reivindica que la distribució del 0,7% de l’impost de societats a finalitats socials es gestioni des de la proximitat territorial o des de cada empresa
- A partir d’aquest mes les empreses ja poden marcar la casella solidària d’aportació del 0,7% de la seva quota íntegra de l’impost de societats per a finalitats socials.
- Abad: “a Espanya hi ha un teixit empresarial basat en petites i mitjanes empreses que estableixen forts vincles amb l’entorn territorial més proper. Aquest tipus de demografia empresarial reclama poder destinar la part de l’impost de societats a projectes socials que coneixen i els son propers”.
- “Els polítics sembla no adonar-se’n que la societat empresarial està reclamant més apoderament social i això vol dir conèixer on van les seves aportacions. Si van a sufragar grans estructures o si realment incideixen sobre el benestar social de persones”.
A partir d’aquest mes de juliol les empreses podran destinar el 0,7% de la seva quota íntegra de l’impost de societats a finalitats socials, tal i com ja fa 25 anys que existeix en la declaració de l’IRPF. Aquesta casella solidària es va establir als Pressupostos Generals de l’Estat de 2018 i amb la liquidació definitiva de l’impost de societats de l’exercici anterior que les empreses han de fer entre l’1 i el 25 de juliol d’aquest any, ja estarà activada. Així doncs, les empreses podran destinar part de l’impost a subvencionar causes i projectes d’interès social.
Segons les provisions de l’Agència Tributària l’impost de societats devengat l’any passat es va situar en uns 24.401 milions d’euros, el que situaria una aportació aproximada de 170 milions d’euros a finalitats socials si les empreses marquen la casella solidària. En el cas de Catalunya la quantitat rondaria els 35 milions d’euros.
Més enllà de coincidir en que la mesura, que no té cap cost addicional per les empreses, pugui contribuir a assolir una societat més justa, igualitària i inclusiva, des de la Cecot reivindiquem que la distribució i gestió d’aquests fons es faci amb criteris de proximitat territorial, tal i com el Tribunal Constitucional va sentenciar el gener de 2017 en relació a les bases reguladores per les subvencions derivades de l’ingrés per IRPF. I així ho farà saber aquesta setmana al president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, adreçant-li una carta per manifestar el seu desacord pel fet que el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social torni a centralitzar la gestió d’aquests fons socials, desoint la inconstitucionalitat per invasió de competències de les comunitats autònomes i limitant el nombre d’entitats i projectes socials potencials receptors dels fons. Segons el subsecretari del ministeri, Carlos Hernández, tenen previst aprovar un reial decret a finals d’any per convocar les primeres subvencions per la primavera de 2020. Unes subvencions que concedirà la Secretaria d’Estat de Serveis Socials i que es destinaran a promoure la investigació, el desenvolupament i la innovació en el Tercer Sector d’Acció Social d’àmbit estatal.
En aquest sentit, la Cecot tem que la major part dels 170 milions d’euros aniran a mans d’una minoria de gestors que operen a l’àmbit estatal, limitant la tasca i la labor d’una gran part d’organismes socials que operen sobre terreny, amb poca estructura i molt voluntariat, amb accions que repercuteixen en el benestar dels col·lectius o les causes socials, de manera directa.
El president de la Cecot, Antoni Abad, recorda que “a Espanya hi ha un teixit empresarial basat en petites i mitjanes empreses que estableixen forts vincles amb l’entorn territorial més proper. Aquest tipus de demografia empresarial reclama poder destinar la part de l’impost de societats a projectes socials que coneixen i els son propers, i a causes amb les que es senten involucrats. Encara és hora de conèixer públicament on i com s’han destinat els fons socials recaptats per la casella del 0,7% de l’IRPF”.
Abad insisteix que “els polítics sembla no adonar-se’n que la societat en general, i l’empresarial en particular, està reclamant més apoderament social i això vol dir prendre consciència de la responsabilitat d’administrar bé recursos que són escassos i voler conèixer on van les seves aportacions i la repercussió i benefici social que suposen. En aquest cas de l’impost de societats, si van a sufragar grans estructures o si realment aquella aportació té una incidència directa sobre el benestar social de persones”.
L’empresariat de la Cecot considera necessari, i per justícia, que la distribució dels fons generats pel teixit pime tingui un impacte directe sobre l’entorn en el que es desenvolupa la seva activitat. El donant coneix els projectes, sap on van els seus recursos i percep la proximitat com un element d’eficiència d’aquells recursos perquè té més coneixement.
A l’era de la responsabilitat social, és important tenir present l’apoderament de les persones per decidir on van els seus recursos i si els valors del donant i el receptor coincideixen. I això passa per distribuir els fons recavats per la casella d’empresa solidària de manera descentralitzada, de fet les competències socials estan delegades als territoris per tant, és una incoherència que l’aportació social del l’IS torni a concentrar-se. En el cas de Catalunya, com en d’altres Comunitats Autònomes, existeix un Registre Oficial d’Entitats Socials a les que se’ls exigeixen uns requisits legals i a les que auditen i avaluen, per tant, ja hi ha mecanismes per garantir un bon ús dels fons i només cal acordar el marc comú de gestió territorialitzada.
Tanmateix la Cecot persisteix que la finalitat última hauria de ser que les empreses fessin les donacions i aportacions directament a projectes i causes amb les que es sentin vinculats i que, amb l’acreditació pertinent, poguessin descomptar-ho de la quota a pagar. “Aquest és el paradigma d’apoderament social que perseguim”, conclou Abad.