La Cecot introdueix el sector empresarial en el debat sobre la implementació d’una Renda Bàsica Universal
- Entre les conclusions destaca el fet que la Cecot considera les rendes bàsiques com un mecanisme més per donar resposta als reptes socials i econòmics presents. Reptes com evitar que l’eliminació de llocs de treball bàsics arrel del desenvolupament de la tecnologia o la robòtica que poden arribar a comportar el creix, derivin en atur estructural.
- Talamàs: “A la Cecot hem entès que els agents econòmics i socials hem de ser proactius davant les propostes que formulen alguns sectors socials, i implicar-nos en l’anàlisi i el treball conjunt per aportar la visió empresarial al debat social que es plantegi”.
La Cecot ha organitzat aquesta tarda, en el marc del Fòrum Cecot, un debat sobre els condicionants i les conseqüències derivades d’una possible implementació de la Renda Bàsica Universal al nostre país.
El moviment en favor de la renda bàsica universal està guanyant força a tot el món. Els seus defensors argumenten que suposa una fórmula eficaç per combatre la pobresa i crear societats més justes; ara bé, quines en poden ser les conseqüències sobre els preus, els salaris, la productivitat o el creixement econòmic? L’RBU ha de ser una assignació incondicional, directa, recurrent i universal per a tots els ciutadans? Quina és l’experiència d’altres països? Com mantenir l’equilibri pressupostari dels comptes públics? Com pot incidir sobre el risc de pobresa i els nivells de desigualtat?
El debat, moderat per Ramon Talamàs, membre del Comitè Executiu de la Cecot i president del Club Financer Fiscal de l’entitat, comptarà amb les aportacions i reflexions de Paula Duran, responsable de recerca sobre alimentació en contextos vulnerables de l’Escola de Treball Social de la Universitat de Barcelona i de Josep Ginesta, secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Segons Talamàs, “necessitem recuperar el paper de la concertació social entre els agents socioeconòmics i l’Estat. La ciutadania no esperarà, si les institucions clàssiques que canalitzem les polítiques socials no donem respostes, i en sortiran de noves en diferents formats i tendències. Els agents socials hem de recuperar el lideratge. Si no sabem fer propostes sobrem”.
És en aquest espai on la Cecot ha volgut emmarcar la RBU i les altres propostes sobre polítiques socials que aniran apareixent en els propers anys.
Les experiències pilot s’estan multiplicant en els darrers anys. La majoria son d’iniciativa política pública amb matisos diferents en funció del país i del perfil d’usuaris, per tant és difícil parlar d’experiències de RBU en un sentit acadèmic.
Holanda, amb Bretman al capdavant, ha impulsat amb ciutats holandeses una experiència de tipus condicionant, relaciona la RBU amb l’obtenció de feina. Escòcia, ho ha fet per zones deprimides; Canadà, només per persones amb un nivell baix d’ingressos; Finlàndia, complementa sortides de desocupació; Kenia està experimentant amb la transferència al món rural. Cap d’aquestes experiències té les característiques pròpies de la RBU perquè o no són universals o estan condicionades.
Aquesta és una de les conclusions del document d’anàlisi presentat per la Cecot en el marc del Fòrum. “Creiem que aquestes experiències pilot són imprescindibles perquè aniran donant informació en els propers anys que serviran de base per definir models eficients i eficaços. Models que hauran de contemplar aspectes com les diferències culturals entre els països i les diferents valoracions de l’opinió pública”.
Conclusions de l’informe d’anàlisi de la Cecot
Creiem que la proposta d’una RBU hauria de contemplar-se conjuntament, vinculada a una profunda reforma del model educatiu, i que tingui en compte aspectes com l’àmbit geogràfic, la legislació laboral o l’equilibri pressupostari, entre d’altres. I caldria analitzar molt bé l’impacte inflacionista de la mesura.
El seu muntant econòmic hauria de superar la quantificació del llindar de pobresa d’una família i contemplar un topall màxim que desinvités reduir les actuals cotitzacions socials de treballadors autònoms per evitar incrementar l’anomenada economia submergida.
Tanmateix no hem trobat cap cas d’implementació d’una renda bàsica que es pugui considerar universal, entenent-la com una assignació monetària incondicional, directa, recurrent i universal que reben tots els ciutadans i residents acreditats d’un estat pel sol fet de ser-ne, independentment del seu nivell de renda i/o patrimoni, així com de la seva situació personal i/o laboral. Precisament per això, perquè no hem trobat cap cas en vies d’aplicació sota aquest criteri d’universalitat, des de la Cecot apostem per continuar explorant les rendes bàsiques i experimentar amb implementacions adaptades als condicionants dels grups receptors que es defineixin per a cada cas.
Aquest és el camí que han seguint les propostes implementades per diferents països, fins el moment, que estan condicionades o bé dirigides a perceptors amb unes característiques concretes. Creiem que aquestes experiències pilot són imprescindibles perquè aniran donant informació en els propers anys que serviran de base a les proves i els assajos necessaris per definir models eficients i eficaços. Uns models que hauran de contemplar també aspectes com les diferències culturals entre els països quina opinió pública sembla que d’entrada presenta diferències en el paper que ha de jugar l’estat.
La Cecot defineix en el seu document 5 àmbits o aspectes que s’ha de tenir en compte en la proposta d’una RBU que resumits aquí són:
1. Àmbit geogràfic.
En el si d’una economia interconnectada a escala mundial, no entenem que aquesta qüestió es pugui plantejar només en l’àmbit d’un sol estat.
2. Legislació laboral.
Entenem que caldria conjugar la implantació de la RBU amb una legislació laboral reformada, una legislació nova que consolidés la figura de l'aprenent de cara a potenciar oficis ja que tenen llarga vida en l'evolució tecnològica.
3. Finançament de la RBU vs. Equilibri pressupostari.
La implantació de la RBU hauria de coordinar-se amb una reforma administrativa que aporti estalvis i finançar la diferència mitjançant una reforma a fons de la fiscalitat de les rendes i d’altres mesures de les àrees laborals, de benestar social i administrativa. En tot cas la RBU formaria part de la base imposable en la qual es mantindrien uns límits per evitar un efecte final negatiu en el cas de rendes baixes.
4. Cancel·lació d'actuals subsidis / prestacions.
Seria imprescindible mantenir la premissa inicial de no conculcar drets adquirits. En la seva quantificació econòmica, caldria eliminar tots aquells de generals sempre que la RBU superés la quantificació dels mateixos.
5. Gestió i administració.
En el marc d'una necessària revisió de l’estructura i procediments de l'Administració Pública, la implantació d'una RBU en cap cas hauria de suposar cap increment del cost, ni del personal dedicat a tasques administratives i de control, ans el contrari, hom entén que la digitalització ha de permetre una gestió moderna, en la que l'assenyalat copagament i la utilització de la declaració personal d'IRPF haurien de jugar un paper central.
6. La vessant humana.
L’aposta feta a favor de la RBU, i malgrat els efectes positius assenyalats sobre la dignitat de les persones, no pot implicar deixar de banda actuacions encaminades a reforçar-la en l’àmbit individual i col·lectiu.