La Cecot valora positivament l’impuls dels plans de jubilació col·lectius que el Govern planteja per 2021 però discrepa que hagi d’anar en detriment dels individuals

A partir de l’1 de gener de 2021 entren en vigor els nous topalls als plans de pensions individuals, definits pel Govern. Aquest topalls reduiran i limitaran la desgravació fiscal per als plans individuals.
  • Abad: “En un context de crisi econòmica, de limitació a l’activitat empresarial per impacte de la pandèmia, i on el 98% del teixit productiu és pime, és poc realista per part del Govern forçar els plans de jubilació d’empresa tot limitant les bonificacions i aportacions realitzades a plans de pensions individuals. Afebleix el sistema complementari de pensions.”  
  • Després de l’experiència amb la gestió de la caixa de la SS la darrera dècada, la patronal catalana demana al Govern que,  s’abstingui de liderar la gestió dels fons de pensions i que deixi la governança a mans del diàleg social.

El pròxim divendres entren en vigor els canvis en matèria fiscal relatius als Plans de Pensions proposats pel Ministre d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luís Escrivà. Aquests canvis comportaran millors condicions per les aportacions realitzades als plans col·lectius de jubilació, els plans d’empresa, però més limitacions per als privats en concepte de desgravació fiscal.

Fins ara, qualsevol podia descomptar-se fins a 8.000 euros anuals de la base imposable de l'IRPF en concepte d'aportació a pla individual de pensions, o bé el 30% dels ingressos del treball i activitats econòmiques: la menor de les dues quantitats. Una deducció que possibilita reduir impostos mentre s'estalvia. Però en el marc determinat pels nous Pressupostos Generals aquesta xifra es reduiria a 2.000 euros. D'altra banda, s'eleva a 10.000 euros (des de 8.000) el límit conjunt per aportacions a plans individuals i d'empresa, per la qual cosa es fixaria en 8.000 euros l'aportació màxima per a aquests plans col·lectius si es vol aprofitar al màxim la desgravació fiscal.

La Cecot ja s’ha posicionat anteriorment a favor de la proposta per part del Govern en quant a impulsar els plans d’empresa en l’estructuració d’un nou model de pensions, però l’entitat discrepa que aquest impuls hagi d’anar en detriment dels plans individuals o particulars, sobretot de cara a 2021. “Altres països europeus ja disposen de models complementaris als fons de pensions que estan funcionant i dels qui podríem adoptar algunes bones praxis al debat iniciat al pacte de Toledo per la reforma del model de pensions”, explica Antoni Abad, president de la Cecot, “a Espanya hi ha hagut poc estímul als plans de pensions i és residual l’existència de plans complementaris. O pla d’empresa o pla individual i a la Cecot apostem per reduir la pressió al sistema de pensions precisament mitjançant un model complementari”.

L’objectiu de potenciar els plans d’empresa a partir de 2021, reduint les bonificacions fiscals als plans individuals, pot arribar a afeblir el sistema complementari de pensions. La situació econòmica i empresarial generada per la pandèmia de la Covid-19 redueix la capacitat econòmica de les micro i pimes per al proper any. “A la Cecot no preveiem amb optimisme que s’incrementi el nombre de nous plans col·lectius, serà difícil que aquestes empreses prenguin la decisió de posar en marxa un pla de pensions col·lectiu on ha de realitzar aportacions per a tots els seus treballadors/es, amb l’excepció d’aquells que faci menys de dos anys que hi treballen”, reflexiona Abad, “ja que implica incrementar la partida de despeses en un context econòmic molt incert i tenint en compte el nivell d’endeutament que han hagut d’assumir per obtenir liquiditat”.

El passat mes de novembre, davant l’acord assolit pel Pacte de Toledo en quant a la reforma del sistema de les pensions, l’entitat va tornar a mostrar-se partidària dels plans voluntaris a partir de la negociació col·lectiva, així com de la demanda de millores fiscals i jurídiques per aquests sistemes i fórmules específiques de suport als salaris més baixos o carreres professionals més vulnerables. “Les cotitzacions venen vinculades als perfils professionals, si tens una economia basada en sous baixos i tens per davant el pagament de pensions altes és obvi que hi haurà un dèficit important”, explica el president de la Cecot, “més enllà de la possibilitat de promoure la complementarietat en les pensions des de la Cecot veiem un argument de pes per provocar definitivament el canvi de model productiu que reclamem amb els sindicats. El context actual és idoni per forçar les reformes estructurals pendents que tenim a Espanya des de fa molts anys i que els cicles polítics no han permès posar en marxa. Si actuem amb el consens de tots els agents econòmics i socials de manera racional, estratègica i ràpida tenint en compte el compromís amb els fons europeus per la Reactivació podem provocar grans transformacions que generin llocs de treball més qualificats, amb majors cotitzacions”.

És precisament en aquest punt que l’entitat insisteix a demanar al Govern que s’abstingui de liderar els fons de pensions i que deixi la governança a mans del diàleg social. “El Govern ha de deixar que siguin els agents socials els responsables de la definició, licitació i gestió d’uns fons que són contributius i que tenen caràcter finalista, com ho son els fons per a la formació i que ens els darrers anys els Governs han utilitzat per cobrir dèficit públic de l’estat, buidant la caixa de la Seguretat Social per cobrir partides pressupostàries que haurien d’haver assumit els PGE”. El mes de gener la Cecot va proposar que els PGE financessin les prestacions no contributives per generar un superàvit d’11.000€ a la Seguretat Social, evitant que s’encarís el factor treball i assolint un sistema empresarial més competitiu.