La Cecot elabora un document de propostes per reduir l’índex d’absentisme laboral

• Parlar d’absentisme laboral en un context com l’actual sembla paradoxal però no ho és. Abans de la pandèmia l’absentisme era una de les principals preocupacions dels responsables de recursos humans de les empreses per l’important creixement experimentat en els darrers anys.

• Ens cal reformular, de manera àmplia i consensuada amb els agents socials i econòmics implicats, el marc per reduir l’índex d’absentime ja que té un impacte global al país. En moments on s’estan posant a la taula de diàleg social aspectes com la regulació del teletreball, instruments com els ERTO o la reforma laboral, l’absentisme ha d’entrar en el debat social. 

L’absentisme laboral és un factor que impacta directament en la competitivitat d’una empresa, i si ens posem en el lloc d’una micro o petita empresa, aquest impacte s’incrementa notablement. L’Associació de Mútues d’Accidents de Treball (AMAT) va xifrar el cost total de l’absentisme laboral en més de 85.140,42 milions d’euros en 2018, el que suposava un increment del 10,02% respecte a 2017. I segons l’Informe Addecco sobre Absentismo, a mitjans de l’any 2019 es va assolir un percentatge rècord del 5,3% de taxa d’absentisme entre les empreses espanyoles el que comportaria un cost de l’absentisme per 2019 proper als 90.000 milions d’euros.

Una altra dada que proporciona AMAT és que les baixes laborals o per absentisme al sector públic són d’un 50% superior al sector privat, (mitja de 49,3 dies de baixa de treballadors públic davant els 33,03 dies de mitja dels treballadors del sector privat l’any 2008). Des de la Cecot es considera important plantejar una estratègia urgent en aquest sentit ja que té un impacte important sobre la competitivitat del país.

Ens cal reformular de manera àmplia i consensuada amb els agents socials i econòmics implicats, el marc per reduir l’índex d’absentisme. Aquest va ser l’esperit de la reforma del 1980, de l’Estatut dels Treballadors, on els principals agents econòmics, socials i del Govern van entendre que l’absentisme tenia un impacte global al país. Amb aquesta premissa la Cecot ha elaborat un informe amb propostes i mesures que pretenen contribuir a la reducció de l’índex d’absentisme laboral.

A l’informe, l’entitat llista les característiques de l’absentisme en base a quatre àmbits on s’ha de poder incidir: l’Institucional, centrat en la normativa i mercat de treball; el Personal relatiu als factors socioeconòmics de les persones treballadores; el Laboral que concreta les condicions de la feina i, finalment, l’Empresarial on es tenen en comptes les característiques de l’empresa.

Propostes com la flexibilització horària o l’augment de la motivació de les persones treballadores entre les condicions laborals impactarien positivament en la reducció de l’absentisme.

També ho faria propostes com ara la potenciació de les mesures de control i eficàcia de la incapacitat temporal de curta durada o l’enfortiment dels recursos i actuacions de l’ICAM (Institut Català d’Avaluacions Mèdiques) i la seva coordinació amb les empreses.

Donat l’alt percentatge d’absentisme per IT, i concretament per problemes de salut, les empreses demanen mesures que permetin una optima gestió de la producció com la facilitació de l’expedició de receptes mèdiques a l’empresa pels metges d’empresa, el foment de canals de comunicació que afavoreixin les interrelacions entre el personal mèdic dels Serveis Públics de Salut i els serveis mèdics de Mútues de les empreses.

Cal tenir en compte que la distribució de les hores perdudes per absentisme durant 2018 es van distribuir de la manera següent: 

• No treballades per Incapacitat Temporal (IT) - 72%
• Maternitat - 12%
• Permisos - 7%
• Raons tècniques o econòmiques - 1%
• Compensació hores extres - 1%
• Altres raons - 7%

Els problemes de salut representen entre la meitat i dos terços del total d’absències i les empreses proposen l’assumpció dels tres primers dies de baixa laboral i la supressió de l’obligació empresarial del pagament de la prestació des del 4t al 15è dia de la baixa i de la cotització en el cas de contractació d’interins per cobrir el lloc. Aquesta prestació a partir del 4t dia de baixa de la persona treballadora, aniria a càrrec de la seguretat social qui, de fet, exerceix el seguiment de la baixa.