Notes de Premsa

La Cecot demana celeritat al ministeri d’Economia en la resolució dels fons europeus Next Generation per als projectes estratègics ja presentats per les comunitats autònomes

El ministeri d’Economia ha limitat el nombre de projectes que poden presentar les CCAA amb finançament Next Generation, als dos o tres que cada una d’elles consideri més importants per a la transformació de l’economia. Tanmateix, la Generalitat de Catalunya ha presentat 12 dels 27 projectes estratègics, que va definir el mes de juliol de 2020, en base a tres blocs estratègics i amb un valor d’inversió per desenvolupar aquests projectes de 2.000M€.
  • La patronal catalana Cecot insisteix a la Ministra Nadia Calviño la necessitat d’augmentar la capacitat de gestió de les comunitats autònomes en la definició i adaptació dels criteris de les convocatòries dels fons europeus per poder impulsar projectes orientats a cobrir necessitats estratègiques per a cada territori.  
  • A Catalunya les organitzacions empresarials com la Cecot hem anat traslladant al Govern projectes pensats i adaptats a les casuístiques del territori i amb impacte directe i positiu sobre aquest, fruit del treball conjunt d’empreses, agents econòmics i socials.

 

Segons dades publicades avui dilluns al Diari ARA, el Govern de la Generalitat ha demanat 2.089M€ de fons europeus per dur a terme 12 projectes estratègics per al territori, un import que és només un 4,5% dels prop de 47.000 milions que Espanya rebrà dels Next Generation. “Tenint en compte criteris com el pes de Catalunya en el PIB d’Espanya o la població, el percentatge torna a quedar lluny de ser proporcional a la capacitat generadora de Catalunya”, comenta Oriol Alba, secretari general de la Cecot. El ministeri d’Economia ja disposa de la documentació de tots projectes presentats per les CCAA i sembla que està analitzant-los per evitar solapaments o cercar complementarietats. “En aquest punt demanem a la ministra d’Economia que imprimeixi velocitat en el procés de revisió, i celeritat en les resolucions, per poder implementar els projectes al més aviat possible”. 

Segons la mateixa publicació, “davant l’allau de peticions que rebia de les comunitats autònomes per accedir als fons europeus, la ministra d’Economia, Nadia Calviño, va demanar que cadascuna seleccionés els dos o tres projectes més importants”. Tothom recordarà que al juliol del 2020 el Govern de la Generalitat va aprovar el Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social de Catalunya que pretenia articular una resposta efectiva i transversal als reptes econòmics i socials derivats de la pandèmia de la Covid-19. Aquell pla es va elaborar amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat, així com dels agents econòmics i socials. “Durant setmanes, moltes entitats i empreses vam realitzar un gran esforç de coordinació per presentar una bateria de projectes singulars que tenien per objectiu fer evolucionar el nostre model econòmic i social, tal i com estableix la Comissió Europea en l’ús dels Next Generation”, recorda Alba.

Va ser en el marc d’aquest Pla que es van identificar 27 projectes emblemàtics. Uns projectes tractors destinats a promoure transformacions que augmentessin la competitivitat de les economies europees i les facin més verdes i digitals.  “Aquell va ser un exercici històric. Un catàleg de bons projectes innovadors”. Però a hores d’ara el Govern de la Generalitat només ha pogut presentar 12 i “això que el ministeri limitava a dos o tres projectes. Hi ha molts projectes transformadors en cartera, què passarà amb ells? Algú creu que amb 2.000M€ fins el 2026 és suficient per evolucionar i transformar realment el model econòmic? A nosaltres ens costa de veure, entre altres coses perquè coneixem de primera les inversions i els percentatge sobre l’esforç econòmic que suposa per una empresa transformar línies de producció, digitalització de processos, infraestructures, etc. Es requereix un esforç econòmic gran i un marge de temps llarg per fer efectiu un canvi. Si ho extrapolem a gran escala, tenint en compte criteris com el PIB que he comentat abans, aquests 2.000M€ d’inversió queden curts”, conclou el Secretari General de la Cecot.  

L’altre aspecte que la Cecot ha qüestionat al ministeri d’Economia és la centralització de tota la gestió dels fons europeus Next Generation. Quan es va anunciar que dels 24.198M€ del Mecanisme per la Recuperació i la Resiliència que computen als PGE de 2021 un 55% seria gestionat per l’Estat i que el 45% restant passaria a les Comunitats Autònomes, des de la Cecot es va entendre que serien les CCAA qui aplicarien els criteris per les convocatòries, d’aquests fons territorialitzats, en col·laboració amb els agents socials i econòmics. Ara bé, tot i el que inicialment es va dir, finalment les CCAA no tenen cap veu, ni capacitat de decisió o gestió a l’hora de definir els criteris d’assignació, objecte, destinataris o quanties sobre la major part d’aquests fons territorialitzats. La majoria es decideix i gestiona de forma centralitzada i harmonitzada des de l’Executiu central, amb el que “a finals del 2021 ja vam lamentar públicament que ens podíem oblidar del projectes que van ser considerats estratègics a Catalunya per part de la Generalitat i de les organitzacions empresarials i socials que els es van definir perquè qualsevol gestió relativa a PERTE’s (projectes estratègics) i adjudicacions directes, requeria per part de les empreses i entitats proposants realitzar la tramitació directament a Madrid”. Un plantejament que es correspon al resultat de la votació duta al parlament estatal que va votar a favor de la gestió centralitzada d’aquests fons.  

Que les CCAA no tinguin la capacitat de prioritzar i definir les convocatòries dels ajuts en base a projectes estratègics dels seus territoris perjudica la reactivació de sectors i activitats considerades estratègiques o tractores al seu entorn. “Prioritzar els dos o tres projectes més importants per part de les CCAA, tal i com demanava el ministeri d’Economia, sincerament no és disposar de capacitat de gestió, ni de priorització en funció dels interessos del territori”. Per això des de la Cecot continuem insistint a la Ministra Calviño que el coneixement per reactivar l’activitat productiva i l’economia està en el territori i en els sectors que desenvolupen la seva activitat en ell. Harmonitzar els criteris de la major part de les convocatòries d’ajuts amb fons europeus comporta no tenir en consideració les casuístiques i polítiques de reactivació preses o impulsades per cada territori. “Esperem que el ministeri reconeixerà el valor dels projectes presentats per la Generalitat entorn a infraestructures transformadores, tecnologia i medi ambient i que sabrà prioritzar la inversió en base al retorn i a l’impacte sobre l’economia productiva”.