La Cecot aposta per una integració de les polítiques passives i actives d’ocupació gestionada des dels territoris en benefici de la ciutadania

• A hores d’ara encara hi ha aproximadament 100.000 persones en ERTOs que no ha percebut cap ingrés des de març. S’imposa el màxim nivell de col·laboració entre administracions i fer efectiva la transferència de determinades gestions.  

• Abad: “a Catalunya tenim una àmplia xarxa d’oficines del SOC al territori que ja presta una atenció propera i directa a la ciutadania. Aprofitem-la per evitar el col·lapse del SEPE. Sembla que davant d’una segona onada de la pandèmia, tornarem a patir les mateixes ineficiències”.

Estem entrant en el que els experts en salut anomenen una segona onada de contagis que està disparant la propagació de la pandèmia. Un indicador que ràpidament obliga a les administracions a implementar mesures amb un fort impacte en determinats sectors econòmics i un impacte directe sobre tota l’activitat empresarial i productiva. Com a conseqüència d’aquesta segona onada, tornen a créixer el nombre dels ERTOs, sobre tot d’aquelles empreses que no poden exercir la seva activitat per estar obligades a tancar, i a hores d’ara tothom té ben present la desastrosa situació generada entre abril i juliol que van patir moltes persones treballadores en la tramitació i cobrament de les prestacions.

Antoni Abad, president de la Cecot recorda que “a hores d’ara encara hi ha aproximadament unes cent mil persones que encara no han percebut cap ingrés i un nombre molt més elevat de persones que han percebut quanties errònies. Ni tant sols disposem d’una dada clara del nombre total d’aquestes persones perquè ni el Govern la sap amb exactitud”.

Amb l’experiència acumulada de la primera onada de la pandèmia on “ens vam trobar tots amb una situació inesperada, imprevista i mai viscuda, potser que ara fem les coses bé per evitar estressar tant la ciutadania com les empreses”, proposa Abad. La Generalitat de Catalunya va posar a disposició del SEPE, en reiterades ocasions, les oficines i recursos del SOC però el Ministeri va desestimar fer aquesta col·laboració i això va provocar que els milers de persones que no rebien cap resposta o possibilitat de contactar amb les oficines del SEPE es dirigissin a la xarxa d’oficines de la Generalitat per demanar informació sobre les prestacions d’ERTOs amb qui sí podien contactar però on no se’ls podia facilitar cap mena d’informació al respecte per no disposar-ne.

Malgrat desconèixer les conseqüències que comportaria la pandèmia, la Cecot va demanar al Ministeri de Treball, ja en el mes de març, que posés tots els recursos necessaris per facilitar la liquiditat de les persones afectades pels ERTO perquè poguessin fer front a les seves necessitats, “però ja hem vist el resultat de la gestió”.

La conclusió és que la situació amb el SEPE ha deixat en evidència les ineficiències d’un sistema estanc que no comparteix informació amb altres sistemes, amb dades totalment desactualitzades que han generat gran nombre d’incidències i operacions fallides, amb una manca de recursos important per donar resposta a la ciutadania que s’intentava posar en contacte amb el servei i amb una sobrecàrrega de tràmits administratius i verificacions totalment innecessària.  

“Una situació que es dona en el SEPE però que no és l’únic sistema que dol d’aquestes ineficiències i que requereix d’una simplificació administrativa i una transició digital amb urgència. Una de les nostres reivindicacions històriques de les empreses”, explica el president de l’organització empresarial. De fet, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) el juny del 2019 suggereix, per primera vegada de manera pública, incorporar al Sistema Nacional d'Ocupació (SNE) la millora de l'accés
a les dades, incrementar la seva qualitat i adequar l'arquitectura tecnològica. I el que encara recolza més la visió de la Cecot, proposa dissenyar una estratègia que involucri als agents locals ja que, la dimensió local, bàsica en les bones pràctiques internacionals, a Espanya és limitada.

Si com demostra el tercer Estudi de l’Spending Review de l’AIReF es constata un ampli marge de millora a la governança i l’eficàcia de les polítiques actives d’ocupació a Espanya, si es té en compte que el mateix estudi declara que Aragó i Catalunya estan entre les regions amb millor eficàcia en les seves polítiques laborals actives, si entre les propostes suggereix el pagament per resultats (implantat en països com Alemanya) on el repartiment de fons de les polítiques actives van en funció dels resultats, “per nosaltres té tota la lògica integrar polítiques actives amb polítiques passives des de la proximitat del territori i d’una manera que tota política passiva hagi de contenir elements que incentivin a la persona a l’atur a la reinserció laboral i evitar la relació perjudicial que existeix entre la cobertura de la desocupació i la prolongació de la situació d'inactivitat laboral. Cobertura i incentiu al treball: una combinació òptima”.

Tercer Estudi de l’Spending Review (AIReF)

En total, Espanya gasta entre 6.100 i 6.500 milions d'euros a l'any en aquestes polítiques actives d'ocupació. El 40% de la despesa es destina a incentius de contractació i dels fons restants, el 25% va a formació, un 15% a Orientació Laboral i el 20% restant es destina a altres iniciatives, com la creació d'ocupació pública i suport a l'emprenedoria. La principal crítica que es fa a aquesta situació és que no hi ha una adequada coordinació amb les comunitats autònomes. En aquest sentit, AIReF declara que Aragó i Catalunya estan entre les regions amb millor eficàcia en les seves polítiques laborals actives.

En el document, la AIReF proposa identificar els programes serveis i itineraris més eficaços per a fer una assignació eficient dels recursos públics; aposta per incorporar l'avaluació com a pràctica habitual per a poder prendre decisions basades en l'evidència; suggereix incorporar incentius orientats al compliment d'objectius en l'assignació de recursos en la Conferència Sectorial i en les retribucions dels responsables d'orientar i formar als demandants d'ocupació; planteja dissenyar una estratègia que involucri als agents territorials, ja que la dimensió local a Espanya és limitada i proposa incorporar al Sistema Nacional d'Ocupació (SNE) la millora de l'accés a les dades, incrementar la seva qualitat i adequar l'arquitectura tecnològica.