La Cecot proposa anticipar ja la definició de polítiques d'ocupació post COVID-19 i manté la liquiditat de les empreses com a factor clau a resoldre amb immediatesa

• L'atur registrat a Catalunya creix en 21.833persones al març fins a les 417.047 persones, un creixement del 5,52%.
• Els impactes en l’ocupació encara continuaran els propers mesos ja que la recuperació en el consum i l’activitat productiva no serà immediata un cop es decreti la finalització de l’estat d’alarma.

• La Cecot proposa que administració, patronals i sindicats treballin amb celeritat i s’anticipin a la definició de mesures i polítiques d’ocupació com ho pot ser l’extensió del teletreball o definir els sectors de futur immediat que requeriran de professionals. Tanmateix, l’entitat insisteix en la injecció de liquiditat a les empreses com a punt crític a acordar en les taules de diàleg.

Analitzar les dades de l’atur del mes de març requereixen d’uns nous paràmetres que, per l’excepcionalitat de la situació que està generant l’impacte del COVID-19, esdevenen complexos. El que sí sabem del cert és que l’increment de l’atur en 21.833 persones a Catalunya i de 302.365 a Espanya no comptabilitzen els treballadors/es que es troben en suspensió d’ocupació o reducció horària com a conseqüència dels ERTOs. Així doncs, l’ús d’aquest mecanisme temporal, està contribuïnt a reduir l’impacte de l’atur i possibilita un escenari on les empreses puguin reactivar l’activitat productiva.

“Continuem insistint al Govern que intensifiqui molt més el diàleg amb els agents econòmics, patronals i sindicats, per desenvolupar les propostes i mesures de manera coordinada, consensuada i amb una visió realista sobre l’escenari en el que es duu a terme l’activitat productiva”, recorda Antoni Abad, president de la Cecot.

Decisions com la coneguda ahir, d’utilitzar els fons de polítiques actives del 2020  per cobrir altres prestacions, descapitalitzen fons que resultaran imprescindibles per a la reactivació de l'economia i per a fomentar l'ocupabilitat de les persones treballadores en l’escenari post COVID-19. La caiguda esperada del PIB, la destrucció de teixit empresarial i les altes xifres de persones desocupades són l'escenari que ens espera un cop s’aixequi l’Estat d’Alarma, i sobre el qual hem de treballar per a atenuar els seus efectes sobre la població, els fons per a l'ocupació i per a la formació són, si cap, més necessaris que mai. És per això que no compartim que s'hipotequin sabent que són una eina fonamental per a tractar la crisi que sabem haurem d'afrontar.

La Cecot creu necessari actuar amb celeritat i, de manera consensuada administració i agents socials i econòmics, en dos eixos:

• D’una banda, anticipant ja la definició de mesures i polítiques d’ocupació orientades a facilitar l’extensió del teletreball (total o parcial); determinar els sectors de futur immediat que requeriran de professionals; dissenyant plans d’anàlisi competencial a persones aturades que permetin el reciclatge professional i, en definitiva, promoure la col·laboració públicoprivada en plans de reinserció laboral.  

• De l’altra, injectant liquiditat de manera directa a les empreses, no només pot suposar el no poder arrencar l’activitat amb certa rapidesa sinó que pot provocar el tancament definitiu i, en conseqüència, l’increment de l’atur i la caiguda d’ingressos a les arques públiques. Fet que dificultarà l’abonament de la major part de prestacions.

Tot i que ja s’hagi aprovat la moratòria de quotes a la SS per autònoms, la Cecot insisteix al Govern que utilitzi la seva capacitat per gestionar, de manera directa i immediata, la política fiscal per facilitar liquiditat i millorar la tresoreria de les empreses:

1. Suspensió sense demora del pagament de tots els impostos, taxes i tributs de l’Administració estatal des de la data de la declaració de l'estat d’alarma i ajornament fins a la reactivació econòmica, fraccionant el pagament de les quantitats ajornades durant 24 mesos a comptar des del moment de l'aixecament de l'estat d’alarma.  

1. Pagament de totes la factures que les diferents administracions deuen als seus proveïdors i que tinguin una data superior als 30 dies des de la seva emissió. El Govern ha d’exigir via decret llei que el pagament es faci immediat i per part de totes les administracions. Al mateix temps, el Govern ha d’establir els criteris per garantir el finançament de les diferents administracions i evitar els problemes de tresoreria derivats d’aquesta mesura.