Demanem a governs i legisladors que s’abstinguin, durant dos anys, d’impulsar canvis normatius sense anàlisi previ i sense informe d’impacte a pimes
19 de gener de 2023

Comparteix:

Aquesta setmana el president de la Cecot, Xavier Panés, ha traslladat i compartit amb els professionals dels mitjans de comunicació la situació, reptes, perspectives i visió de les empreses i autònoms catalans per aquest any 2023. Ho ha fet en el marc de la trobada anual que l’entitat manté amb els mitjans i que enguany ha pogut tornar a organitzar-se de manera presencial a la seu de la Cecot.

A la trobada també hi ha participat els vicepresidents de la Cecot, Carlos Garriga i Toni Palet; la presidenta del Cercle de Joves Empresaris, Ninna Torres; el president de la Comissió d’Energia, Josep Rull; el president de l’Agrupació d’Associacions de Polígons Industrials, Jordi Vilar; el president de l’Associació Catalana de Corredors i Corredories d’Assegurances, Paco Hoya; els membres de la junta directiva de la Cecot Josep Ma Domènech i Núria Forcada i el secretari general de la Cecot, Oriol Alba.

En la seva intervenció inicial Panés ha recordat que “la Cecot no és ni més ni menys que un connector de l’ecosistema empresarial i un instrument de canalització de missatge empresarial cap a la societat i cap als estaments públics. M’agrada definir-nos com una entitat totalment implicada amb el desenvolupament social i econòmic del nostre entorn i reivindicar-nos com un element cabdal per estructurar la societat civil”. 

A la sessió també han participat assessors de l’entitat i experts en matèries com la fiscalitat, l’àmbit laboral, energia o marges i rendibilitat com a eixos que marcaran bona part de l’acció patronal de la Cecot per 2023. Aquestes persones han estat Sebastià García, assessor en gestió econòmica, costos, marges i rendibilitat; Enric Rius, assessor fiscal i president de l’Autcat – Organització d’Autònoms de Catalunya; Josep Casas, director de la Oficina per la Transició Energètica i Àngel Buxó, president del Club Cecot de Recursos Humans.

 

Com hem viscut les empreses i autònoms de la Cecot, el darrer any?

El gener de 2022 estàvem immersos en una nova onada de contagis per Covid19 i, per tant, les conseqüències econòmiques i socials derivades de l’impacte de la pandèmia s’han mantingut.

A nivell empresarial, les nostres empreses associades, han reiterat a totes i cadascuna de les reunions de junta directiva per 2022 les dificultats que tenien pel sobre endeutament, sumat a l’impacte de l’increment de matèries primeres, a les dificultats de subministraments de components electrònics com ara xips, a un increment desmesurat de l’energia i el mes de febrer esclatava el conflicte Rússia-Ucraïna aportant més incerteses geo-estratègiques al ja complicat dia a dia empresarial.

Durant l’exercici les empreses mitjanes i grans van poder alentir l’increment de preus a client o consumidor final a costa del seu marge però, òbviament, això té un recorregut limitat i les petites i mitjanes empreses van començar a repercutir pujades de preus i, fins i tot, van reduir produccions. Malauradament les empreses més petites, les microempreses, han estat i son les que més impacte negatiu suporten perquè no tenen tant marge de resiliència econòmica per fer front a tants efectes econòmics sobrevinguts. “I és aquí, en aquesta franja de mitjanes i petites empreses on des de la Cecot hem reforçat l’acompanyament”. 

El Pla Estratègic de la Cecot, aprovat en assemblea el 2022, prioritza l’acció vers els col·lectius empresarials que representa i reorganitza l’estructura per millorar la proximitat i l’acompanyament a les pimes. “El HelpEmpresa n’és un clar exemple del tipus de solucions que estem desenvolupant per ajudar les pimes a la seva viabilitat present i, sobre tot, futura. No només no ens podem permetre perdre teixit empresarial sinó que hem d’ajudar-lo a consolidar-se i créixer. Aquesta és la clau, ajudar les nostres empreses, sobre tot dins del sector industrial, a créixer. Dic sector industrial perquè ens cal equilibrar el nostre model productiu amb un sector menys volàtil com ho pot ser el turisme”, va traslladar Xavier Panés als mitjans de comunicació, qui va fer referència a un altre exemple de solució que s’està desenvolupant per les empreses, com ho és “tota la tasca que hem impulsat durant el 2022 en termes de transició energètica per ajudar les indústries i les empreses de consum intensiu d’energia a reduir la seva factura elèctrica i ajudar-les en l’autogeneració i autoconsum energètic”.

 

Com preveiem el 2023?

Tornem a tenir un context economicosocial i geopolític totalment en moviment i canviant i, per tant, amb un alt grau d’incertesa que perjudica i dificulta la presa de decisions per part dels gestors empresarials. Tenim sobre la taula un dia a dia tàctic que dificulta la definició d’estratègies a mig termini i la realització de previsions realistes.

A grans trets, aquest any ens trobarem amb una situació d’inestabilitat geo-política; una perspectiva de moderació econòmica, derivada de la inflació; uns preus de l’energia i dels aliments alts i una certa inestabilitat política pels processos electorals que tindrem a l’àmbit municipal i a les eleccions generals.

Però també veurem nous models de producció més orientats a la integració vertical, cadenes de valor global perquè les empreses comencen a implementar models menys dependents de tercers proveïdors. El que en diem “sobirania industrial”. Per tant, si les administracions ho acompanyen, podrem veure algunes reindustrialitzacions locals aquest any i un increment del sector logístic. En aquest sentit, sembla que el sector industrial torna a estar a l’agenda dels nostres polítics aquest 2023, “la qual cosa celebrem ja que la Cecot té els seus orígens en la indústria i fa una posta ferma per impulsar un sector que comporta un tipus d’activitat econòmica i d’ocupació més estable en els territoris que la que tenen altres sectors més volàtils com el turisme”.

Malgrat la dinàmica de moderació econòmica que marcarà l’any 2023 sí creiem important no entrar en una espiral negativa i de desafecció perquè hi ha aspectes que, en bona mesura, podem millorar”. Necessitem cercar punts d’estabilitat que permetin establir algunes certes per poder ajudar a mantenir l’activitat i la viabilitat de les nostres empreses.

Malgrat l’impacte econòmic és desigual entre els sectors que representa la Cecot i entre les empreses en funció de la seva activitat i altres factors, sí que hi ha una demanda compartida i unitària que passa per demanar estabilitat política; estabilitat pressupostària i estabilitat jurídica o normativa.

Demanem una treva jurídica de dos anys que ens permeti agafar aire i respirar.

Per tot això, proposem a governs i legisladors que s’abstinguin, durant dos anys, d’impulsar canvis normatius a no ser que estiguin prèviament analitzats, que vagin acompanyants d’un estudi d’impacte real que aquell canvi tindrà sobre el teixit pime; que estiguin contrastats amb els sectors afectats i, finalment i molt important, que estiguin redactats amb total concreció i claredat. És una proposta que està a l’abast de les administracions, així que és una qüestió de voluntat politico-administrativa.

Per posar dos exemples recents: la implantació del nou impost al plàstic o l’eliminació de l’IVA per a determinats productes que està generat caos administratiu i inseguretat jurídica entre les empreses. No deixen de publicar-se noves directrius per corregir casuístiques derivades d’aquesta implementació a diari. Les empreses acaben destinant més recursos i temps a la gestió administrativa que a produir.

Des de la Cecot continuem reclamant més empatia política i simplificació administrativa per fer que les empreses no només mantinguin la seva activitat sinó que aquesta activitat creixi i repercuteixi al territori. 

L’economista del Banc d’Espanya, Joan S. Mora-Sanguinetti ha publicat un informe que quantifica en 411.804 les normes aprovades a Espanya en el període 1979-2021 i analitza el seu impacte. El que més posa de relleu aquest economista és que la complexitat en la regulació espanyola té implicacions negatives tant per l’economia com per la societat.

A l’informe Ostrom sobre facilitació de l’activitat empresarial que van presentar el mes d’octubre també es recull que la proliferació de lleis, decrets i normatives que prohibeixen, limiten o dificulten determinades activitats empresarials son un escull rellevant al desplegament de projectes industrials a Catalunya. El cost de l’acompliment d’aquestes càrregues té un efecte econòmic en termes de PIB molt destacable i Catalunya ha protagonitzat un excés d’implantació de tràmits administratius que porten associats llargs terminis de tramitació per a l’obtenció de llicències d’activitat, urbanístiques o de legalització envers la normativa d’incendis, o les múltiples tramitacions en gestió de residus en funció de cada municipi. “I les nostres empreses son testimonis directes d’aquesta realitat”.

Malgrat l’enorme grau de resiliència que ha demostrat la nostra indústria i les empreses catalanes durant el 2022 (indicadors de PIB o exportacions…) estem arribant als límits d’esgotament i posant en perill la seva viabilitat. Cal que les administracions comencin a actuar de manera més coordinada amb els agents econòmics per potenciar i fer créixer el teixit empresarial. El tancament d’una empresa acaba repercutint a tota la societat i hem de començar a ser socialment conscients de les implicacions globals que comporta.

 

Que no ens faci vergonya dir en veu alta soc empresari, soc empresària.

Tant en l’àmbit dels mitjans de comunicació com en els discursos públics es tendeix a una excessiva generalització sobre la realitat empresarial i a una dimonització pública de la figura de l’empresari o empresària fins al punt que, la persona que té una empresa, que arrisca el seu habitatge, que no té cap mena d’ajuda si tanca el negoci, que no rebrà cap subsidi a diferència dels seus treballadors, i que a més es queda amb deutes, aquesta persona no es percep a sí mateixa com empresària. I ho és. “I el meu repte és que al final del meu mandat guanyi adeptes i incrementi el nombre de persones a qui no els faci vergonya dir: tinc un taller, tinc una floristeria, tinc una indústria, tinc un despatx i Soc empresari o Soc Empresària”, ha conclòs el president de la Cecot.