Validacions dels requisits de l'exportador

Segons estableix la Nota Informativa NI GA 24/2020 relativa a les validacions dels requisits de l'exportador del Departament de Duanes i Impostos Especials, a partir de el 4 de novembre no s'admetran declaracions d'exportació en què l'exportador tingui un EORI de no establert a la Unió Europea.
La decisió es fonamenta en la definició d'exportador donada per la normativa comunitària, que exigeix ​​en tots els supòsits comercials, que l'exportador sigui una persona establerta a la Unió Europea.
A causa de que el règim transitori donat per la normativa per a l'adaptació de les dades de la base EORI està àmpliament vençut i a que la definició d'exportador està en vigor des del dia 31 de Juliol de 2018, l'autoritat duanera espanyola considera que els operadors han tingut temps suficient per ajustar les seves operacions comercials d'exportació als requisits imposats per la normativa. 
Recordar que conforme l'article 1.19 del Reglament (UE) 2015/2446, en vigor des del 31 de juliol de 2018, l'exportador ha de ser una persona establerta en el territori duaner de la Unió, que està facultada per decidir i ha decidit que les mercaderies han de ser conduïdes fora d'aquest territori duaner, o qualsevol persona establerta en el territori duaner de la Unió, que sigui part en el contracte en virtut de el qual les mercaderies hagin de ser conduïdes fora de la Unió.
D'acord amb aquesta definició, qualsevol establert en el territori duaner de la UE pot actuar com a exportador quan formi part del contracte entre el destinatari de les mercaderies (tercer país) i el propietari d'aquestes (establert o no en el territori duaner de la UE) i, sense necessitat de figurar com a titular en el contracte i, sense necessitat d'haver d'estar facultat per decidir que les mercaderies han de ser conduïdes fora de la UE.
Així, el transportista, transitari o representant duaner, que formi part del contracte en virtut del qual els béns abandonaran el territori duaner de la UE, podran actuar com a exportadors.
D'aquesta manera es permet que una persona no establerta en el territori duaner de la UE (propietari dels béns localitzats a la UE) condueixi els béns amb destinació a un tercer país a través d'una altra entitat establerta a la UE, participant en el contracte entre la persona no establerta a la UE i el destinatari dels béns (també establert fora de la UE) qui actuaria com a exportador, a efectes duaners.